Tura dubta de la viabilitat dels JJOO i Hereu de les aspiracions de la seva rival

|

X. Prera.- Si del primer debat es va sortir amb la sensació generalitzada que Hereu havia estat millor que la candidata Tura, el segon ha servit per equilibrar forces. L'alcalde ha seguit lluint coneixences locals, però l'aspirant s'ha mostrat més còmoda en el debat, adaptant el seu discurs global a una localitat necessària.

Així doncs, Tura ha sabut mesclar cites de Raimon amb les de l'exalcalde republicà Carles Pi Sunyer. I ha parlat des de la perspectiva de país que la caracteritza, però baixant a peu de carrer i oferint solucions locals.

Hereu, per la seva banda, s'ha mostrat molt més clar a l'hora d'avaluar propostes concretes. La taxa turística, per exemple, de la que s'ha mostrat partidari amb matisos, o la liberalització dels horaris dels comerços, en la que ha mostrat els seus dubtes que sigui "la panacea". En els dos casos, Tura no s'ha pronunciat directament.

Els JJOO i el projecte de ciutat

Un altre dels temes sobre els que més s'ha debatut ha estat la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics d'hivern. Tura ha mostrat dubtes sobre la "viabilitat" del projecte, sobretot en un moment de crisi com l'actual, i ha reflexionat que la prioritat actual no poden ser els grans esdeveniments sinó la ciutadania.

Hereu, per la seva banda, ha reblat que no per la candidatura als JJOO s'han d'oblidar les polítiques socials, i ha posat com a exemple el servei de teleassistència, que han passat en els últims anys de 13.000 persones ateses a 50.000. A més, l'alcalde ha respost als dubtes sobre la viabilitat de la candidata dient que "tenim una dècada per preparar aquest nou escenari".

I és que ha estat en aquest punt on Tura ha demostrat que el seu coneixement del país és més transversal que el d'Hereu. L'exconsellera ha dit que caldria tenir assegurat el desdoblament de la C-16 o la construcció del Túnel de Tossa.

Un altre dels aspectes en els que el projecte de Tura ha semblat més clar que el d'Hereu ha estat en el model de ciutat global, incloent l'àrea metropolitana. Ha parlat de l'angoixa que li produeix l'anunci del Govern que la línea 9 de Metro podria endarrerir-se, i ha fet palesa la necessitat que la L3 arribi a Sant Joan de Déu i que la L2 connecti les dues fires.

Respecte al projecte de ciutat, Hereu ha estat una mica imprecís. Malgrat tenir clar que la clau està en l'equilibri entre turisme i immigració (dimensió global i local), no ha sabut presentar propostes clares. Això sí, ha assegurat que Barcelona ha de seguir sent, en un moment de feblesa econòmica, el pilar del sud d'Europa, essent líder en camps com la cohesió, la connectivitat o la creativitat.

Virtuts i defectes

Un moment interessant del debat ha estat quan el moderador els ha fet dir la virtut i el defecte de l'adversari. Tura creu que la virtut d'Hereu és el seu tacte, mentre que el defecte és saber més el 'què' vol per a Barcelona que el 'com'.

L'alcalde, per la seva banda, ha destacat la passió de l'exconsellera però ha mostrat els seus dubtes que per a Tura Barcelona sigui el trajecte final d'un viatge o un pont entremig en unes aspiracions majors.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH