EL POBLE EGIPCI

Redacció

No m'agrada escriure sobre les coses que no conec, i menys d'aquelles que no se sap com acabaran. Però seria una covardia personal escapolir-me ara del que li passa als egipcis, que no a Egipte, que només és un estat en un lloc políticament estratègic i inestable. Aquest poble vol urnes, com també les volia l'iranià quan va expulsar al Sha. I aquest desig, no només és legítim, sinó, sobretot, una obligació ètica que hagués de tenir tot governant quan accedeix al poder. En el cas del general Mubarak, aquest "petit detall" no té la menor importància i per això, el que ara passa, tan sols li preocupa perquè ell mateix pot acabar com el comunista Ceaucescu o potser com el feixista Mussolini. Els europeus solament li tenim por a l'adveniment d'un Ayatolah Jomeini que aprofiti l'ocasió per reconduir cap al passat les ànsies de llibertat del poble que es manifesta a la plaça de Tahrir. I aquest és el dilema. Un dubte que cau pel seu pes, en el moment en què un demòcrata es mira a si mateixa i allunya de si qualsevol por al que succeirà, quan el més important és el respecte pels drets individuals de la gent. En escoltar ahir a Zapatero, parlant de la Democràcia Espanyola com a exemple a seguir, no vaig poder mes que recordar que Franco va morir en el seu llit, o sigui, exactament el mateix que demana el Rais, mentre els seus seguidors se les han a tirs al carrer, no ens enganyem, perquè el que resulti d'aquesta revolució popular sigui el mateix que van aconseguir els franquistes després de la mort de la seva Generalísimo. O sigui: el perdó i l'oblit pels excessos comesos. Tampoc hem d'oblidar que, encara avui, a Espanya, 72 anys després d'haver acabat la guerra civil, seguim desenterrat a compatriotes assassinats en les tàpies dels cementiris i després ficades en fosses comunes o cunetes de les carreteres. ¿És aquest l'exemple que han de seguir els egipcis, o tallar en sec i arraconar a tots aquells que els han torturat i s'han enriquit a la seva costa? La resposta pensada en fred és molt complicada, i per això m'alegro de ser "el ximple de la classe" en la qual molts dels meus col·legues, si, ja saben, com s'ha de resoldre la situació i, per tant, que és el que ha de fer aquest poble mil·lenari, el que se suposa faran les grans potències i, sobretot, com s'ho prendrà, en el seu conjunt, el món islàmic, especialment, les milionàries i corruptes monarquies àrabs.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH