LA PRESSIÓ

Redacció

Ahir "el mudito", com l'anomenaven alguns companys del PSC va parlar des de Zaragoza per dir-li a CiU alguna cosa tan evident com: "encara sort, que no els vam fer cas i no vam aplicar des del govern les mesures que Vostès ens reclamaven airadament estant en l'oposició!". I és que una cosa és governar i una altra repartir blat. El President Mas ho ha anat descobrint a mesura que passen les setmanes, on ha d'anar prenent aire, per poder arribar en lloc destacat al final d'aquesta marató que és una legislatura complerta. M'expliquen els meus informadors convergents, que naturalment dormen a l'altre costat del mur de la discreció, que la família Pujol està una mica mosquejada amb el Molt Honorable actual, perquè aquest no va voler nomenar Conseller al "nen Oriol", que hauria d'ocupar un de les butaques del nou Govern, especialment un d'aquells amb molt pressupost, igual que Felip Puig, que ha anat a parar a lloc d'enor enjundia econòmica. Com no ha estat així a la "família" se li han encès totes les alarmes, ja que, per posar un exemple, Recoder no és persona molt donada als "repartiments digitals", tan habituals en èpoques passades. Encara sort que al "noi" l'han nomenat número dos del partit, això si, a costa de l'amic Felip, amb capacitat per arribar a número u, si és que els seus companys no diuen fins a aquí hem arribat i interrompen la successió dinàstica pel civil o el criminal com sol escriure el nostre col·lega el Director de Marca. En fi, que el poder enamora, però amb uns costos personals molt difícils d'assumir, sobretot, si ets una persona de naturalesa tímida i familiar. Temps hi haurà perquè sapiguem que pasta està feta la persona que s'amaga darrere d'un polític nascut per governar i sobretot, escollit democràticament per poder fer-ho. De moment, l'haver sabut sacsejar-se alguna pressió interessada, és un bon símptoma pels que no pensem en clau convergent.

Si després de llegir aquestes línies es tornen a veure les aventures de Paul Viti i el seu angoixat psiquiatre el Doctor Sobol en "Teràpia perillosa", trobaran segurament alguna cosa del sentit de l'humor que els solen acompanyar les diatribes isidorils. I és que els començaments de setmana són dolents....fins i tot pels gats.


Miauuuuuuu....!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH