Artur Mas: "No té sentit que Catalunya es sacrifiqui mentre l'Estat tira els diners"

|

Complert un mes de la seva presa de possessió, Artur Mas ha acordat una retallada de la despesa de la Generalitat del 10%, condició ineludible perquè l'Estat l'autoritzi a emetre el deute que necessita per refinanciarse, en un moment, diu, d'austeritat màxima i en el qual toca "estrènyer-se el cinturó". En una entrevista amb El Periódico, el `president' clama contra el dèficit fiscal, demana al PSC que es corresponsabilice dels ajustos econòmics per l'endeutament del Govern tripartit, i lloa el gir independentista de Jordi Pujol.

Artur Mas es mostra alarmat de moment crític de les arques de Catalunya. "Hem descobert que la desviació del 2010 serà gran i greu: com a mínim un 50% per sobre de l'objectiu pactat i fixat. Per això cal actuar amb contundència, perquè no hi ha gens perdut. Les solucions poden ser doloroses, fins i tot traumàtiques, però necessàries".

Analitzada la gestió del tripartit, el 'president' culpa del desajustament a la caiguda d'ingressos, però també al "descontrol de la despesa". "Es va gastar més del que es podia --explica--. Va haver-hi alguns ajustos, però es van quedar molt curts. I ara tenim una patata calenta que hem de resoldre. El pacient no pot esperar dos anys a que li operin, perquè el mal s'estendria i seria irrecuperable. A aquest Govern li toca aquest treball molest i molt dur d'actuar amb contundència, d'usar el bisturí; no hi ha alternativa. A més, les administracions han de donar exemple, estrènyer-se el cinturó i gastar menys del que gastaven, perquè pujar impostos castigaria la recuperació econòmica."

Davant el cost que tindran els ajustos éconómicos, Mas demana l'ajuda del PSC. "El PSC hauria d'ajudar-nos a resoldre els problemes que ha creat. Molta gent veuria amb bons ulls que no es desentengués del problema, que es posés al costat del Govern a l'hora dels sacrificis. Però no tinc confiança plena en què ho faci. Pot ser que caigui en la temptació de fer oposició pura i dura, però si ho fa Catalunya sofrirà les conseqüències. La decisió serà seva."

El pla d'austeritat, amb una reducció de la despesa de la Generalitat del 10% és la contribució que fa ara el Govern, sosté Mas. "És la nostra gran contribució. Però l'Estat també ha de complir i assegurar-nos els ingressos que teníem en el 2010. Si es donen les dues condicions complirem els objectius de dèficit, introduirem confiança, guanyarem credibilitat i ens podrem endeutar raonablement. En suma, podrem pagar. Passarem dos anys difícils, però el sacrifici no serà major del que han fet moltes empreses, autònoms i famílies. A les administracions també ens toca estrènyer-nos el cinturó".

Mas defensa, no obstant això, que si l'ajust és el 10%, Catalunya ha de preservar el 90% del que té. "En aquests anys hem anat creixent en prestacions, inversions, infraestructures¿ ¿Volem tornar a tenir el 100%? Doncs haurem de pencar, treballar més i millor. Així de clar: per ser una mica més rics ens ho hem de guanyar. Però també cal resoldre el desequilibri fiscal entre Catalunya i Espanya. Demanem un sacrifici col·lectiu, però sabem que, sense el dèficit fiscal amb l'Estat, Catalunya viuria millor. Amb el nostre esforç els catalans podríem viure millor si la riquesa que vam crear no es gastés en la resta de l'Estat, i no sempre correctament. Això ens provoca indefensió; per això demanem el pacte fiscal."

Exigir el Consorci

Mas apunta de manera enèrgica que exigirà a Madrid el Consorci de l'Agència Tributària, previst en l'Estatut, per aconseguir inicialment un consorci amb l'Estat i acabar amb una gestió íntegra per part de la Generalitat de tots els impostos que es paguen a Catalunya. Ho contempla com una condició inexcusable per a un pacte d'investidura a Madrid. "Catalunya no pot seguir vivint per sota de les possibilitats que genera com a societat", diu.

En un moment polític i econòmic complicat, Mas creu que ha de brindar la col·laboració amb el Govern de Zapatero, però amb exigències. "La situació de l'Estat és molt delicada, fins al punt que s'ha parlat del risc d'intervenció. No crec que arribem a aquest punt, però per evitar-ho cal fer coses. No tenim cap compromís amb Zapatero, però sí amb el projecte de l'Estat en el qual ara com ara estem. En uns anys no sé on estarà Catalunya, però mentre segueixi a bord del vaixell espanyol, procurarem mantenir-ho a flotació. A més, hem d'impulsar mesures a nivell estatal que beneficiïn a Catalunya".

I posa exemples. "No té sentit que autonomies menys productives que la nostra tinguin polítiques socials més fortes que les de Catalunya. No té sentit que qui rep diners visqui millor que qui ho cedeix. Ni que l'Estat inverteixi en infraestructures allí on no hi ha teixit empresarial i margini a territori com Catalunya, on es genera riquesa. No té sentit que Catalunya se sacrifiqui mentre l'Estat tira els diners. És un programa per a tota la legislatura. La retallada serà pel 2011 i el 2012, però si fem bé les coses després l'economia millorarà, tindrem més recursos i podrem tornar a invertir més, especialment en polítiques socials."

L'independentisme de Pujol

El 'president' també valora el gir independentista que ha donat Jordi Pujol. "Ho celebro. La mutació de Pujol és reconfortant, perquè significa que allò que abans no veia clar ara ho veu més clar. Tant el president Pujol com jo coincidim que l'Estat propi per a Catalunya és una opció a la qual no hem de tancar la porta, i menys tal com evolucionen les coses en l'Estat espanyol, però també tenim molt clar que, al final, això ha de respondre a una voluntat molt majoritària del poble català".

"Sabem que aquests moments, marcats per les conseqüències de la crisi, ens obliguen a plantejar les coses de manera que no generin un conflicte dins de Catalunya --afegeix Mas--. És a dir, a donar prioritat a les demandes que més uneixen a la ciutadania, com per exemple el pacte fiscal".

Sobre els intents de recentralització de l'Estat, Mas insisteix que han de deixar a Catalunya al marge. "Hi ha un mar de fons, en el sentit que tot això de l'Estat autonòmic ha anat massa lluny. A Madrid existeix la percepció que l'Estat ha perdut mecanismes de poder. A mi no em correspon jutjar si l'Estat de les autonomies ha anat massa lluny o no, no ho sé. El que si que sé és que Catalunya no ha anat massa lluny, a l'inrevés, s'ha quedat curta, això sí ho sé. Per tant, facin el que facin amb el model autonòmic, a Catalunya que no la toquin", adverteix.

Considera que l'origen del problema autonòmic està en l'anomenat 'cafè per a tots'. "Que el PP i el PSOE facin el que hagin de fer amb l'Estat de les autonomies, però si ara cal fer alguna cosa és pels seus pecats originals. El pecat original és el cafè per a tots, per frenar a Catalunya i Euskadi. I en aquest pecat original ara deuen buscar la penitència. Però quan la busquin que no ens mirin a nosaltres, ni segurament als bascos, perquè nosaltres en el seu moment ja advertim que això del cafè per tots era un error. Els responsables són ells, no nosaltres".
.

l


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH