La cançó trista del govern

Redacció Catalunyapress

El govern que presideix Artur Mas encara no ha exhaurit els cent dies de gràcia que hom acostuma a atorgar als executius novells però ja es percep quina serà la lògica del seu argumentari auto justificatiu. Mas sap que la governabilitat no és fàcil i que, tard o d'hora, haurà de prendre decisions, o cometrà errors, que qüestionaran la bondat de la seva gestió presidencial al front de la Generalitat. Tant és així, que col?locant-se la vena abans de la ferida ja ha esbombat a tort i a dret que les finances de la Generalitat no li són propícies , que no gaudeixen de bona salut. I, per reblar el clau, no para d'exigir al govern central tot el que es deu a Catalunya, encara que no hagin finit els terminis que permeten fer efectius els pagaments pendents. El fil justificador del govern de CiU beu així del més pur estil pujolià de la queixa i el "no ens entenen". Aquesta és, i serà durant quatre anys, la cançó trista de CiU. Però, els temps estan canviant i la competència d'exfutboleros i predicadors de paradisos és tan insistent que calia pujar un graó més en el discurs que legitima la seva política. És en aquest precís moment on cal fer que entri en escena el vell timoner Jordi Pujol, insinuant la independència com a solució de tots els mals, al temps que alerta del nou jacobinisme que s'acosta. Doncs sí, el cercle argumental de CiU ja és tancat i d'ara en endavant, queixa i pastanaga independentista difusa, vertebraran la filosofia del nou executiu. I Duran ?que és el més llest de tots- no dirà res perquè sap que a l'hora de la veritat si els seus socis desvarien molts recorreran a ell que té fama de sensat. Perquè, amics meus, amb les coses de menjar no s'hi juga.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH