LA VENJANÇA

|

El món de les finances ens ofereix cada dia notícies que, moltes vegades, podrien derivar-se cap a l'apartat rosa o bé a la secció de successos. En les últimes setmanes, la figura del totpoderós banquer Alfredo Sáenz ha estat qüestionada per una sentència del Suprem que l'inhabilitava a exercir el seu càrrec, però que immediatament hi ha estat recorreguda al Constitucional per evitar que, tal circumstància, pugui arribar a produir-se, almenys, de moment. L'escàndol ha estat majúscul i les seves víctimes del passat han pogut rescabalar-se de la 'putada' jurídica que els va fer Sáenz en el 94, quan el polèmic Jutge Estivill es va apropiar del sumari Harry Walker substituint al Jutge titular del Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona, Ramón Maciá, que s'havia absentat del seu despatx durant uns dies per vacances. El xantatge als empresaris Pedro Olabarría i Luis Fernando Romero va fer que aquests fossin detinguts i se'ls embarguessin béns per valor de 750 milions de les pessetes de llavors. El Banesto del 93 intentava en aquella època que els accionistes avalessin els crèdits concedits a les empreses de les quals eren inversors amb els seus patrimonis personals. Calia tapar que amb l'arribada del Santander se descobrís que el 30 per cent de la seva cartera crediticia era de dubtós cobrament. Per això Banesto va decidir querellar-se contra Olabarria i els seus socis com a persones físiques acusant-los d'apropiar-se de 600 milions de pessetes per evitar que fossin cobrats pel banc. Després es demostraria que aquesta quantitat s'havia destinat a pagar a les companyies proveïdores dels recanvis que venia Harry Walker, que més tard va suspendre pagaments i va fallir. Ara, Olabarria i els germans Romero diuen a El Economista que han mantingut viva la demanda fins a arribar al Tribunal Suprem "per recuperar el seu honor i el prestigi que li van arrabassar i que per això només han demanat la indemnització d'un euro". Estivill ja està a la presó i només els queda que, finalment, Alfredo Sáenz deixi de treballar a la banca, com diu la sentència. Llavors, hauran aconseguit el seu objectiu, que els arriba quan han complert els setanta anys i la vida ha deixat amb el cul a l'aire a un dels banquers més poderosos d'aquest país

Com escrivís el filòsof Bacon: Una persona que vol venjança guarda les seves ferides obertes. Fins demà, els meus estimats gatoadictes.

Miauuuuuuuu...!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH