Barata

Redacció Catalunyapress

Eren temps d'imperi i el plomall de Moztezuma va anar a parar, per aquestes coses de la història, a un museu austríac, en temps en què la corona imperial es repartia entre Viena i Madrid en les diferents branques familiars dels Austrias. Per avatars semblants, a un museu de Mèxic es troba el carruatge de Maximiliano que, diversos segles després, se'n va anar a regentar als asteques en missió impossible encomanada pel seu germà Francisco José, acabant el seu regnat a la paret d'afusellament. Avui reclamen els mexicans la devolució del plomall i els austríacs el carro.

Com el plomall i el carro, milers d'objectes, testimonis de la història, estan fora del territori que els va parir i seria interminable la llista si jo pretengués detallar-la, i és respectable que molts països pretenguin recuperar les seves relíquies, però és un sobirà embolic de difícil solució. Seria suficient amb que Itàlia reclamés tot allò porta el segell de Roma per deixar buits els museus de mitja Europa i, d'altra banda, tinc seriosos dubtes que si molts d'aquests monuments i objectes haguessin romàs al seu lloc d'origen poguéssim gaudir-los avui.

Contemplant emocionat a Berlín la Porta d'Isthar, una de les meravelles del món antic, em preguntava si Koldewey no l'hagués portat a Alemanya a principis del segle XX existiria avui a la disposició del món.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH