Les caixes, a l'UCI

Redacció Catalunyapress

Els pegats no han servit. Les caixes han allargat la seva agonia, i la dels seus clients, mitjançant fusions entre cecs que no han servit més que per a prejubilacions daurades i no perquè els diners arribin als particulars. Un amic, director d'una sucursal financera em deia: "només estic autoritzat per captar passiu i fer assegurances. Oblida't de qualsevol altra cosa".

Fa un any i mig, ja vaig defensar la nacionalització parcial i temporal de la banca, com ja van fer altres països a l'inici de la crisi. Els interessos polítics han retardat la mesura que, al final, s'haurà d'adoptar igual. Fins ara, les caixes han actuat com si els problemes no fossin amb elles. La reestructuració s'ha fet a base d'indemnitzacions i prejubilacions pròpies d'èpoques de vaques grasses. Els gestors han seguit amb les seves retribucions exagerades que no serveixen precisament d'exemple. Les fusions s'han realitzat sota criteris polítics i, com es veu, han servit per a molt poc.

Ara es prepara un nou decret que forci la seva transformació en bancs, per captar capital, o, la seva nacionalització parcial, si necessiten diners públics per capitalitzar. Es parla d'un forat que pot arribar als 40.000 milions. Un empresari a qui li van malament les coses - sé de què parlo - es juga el seu patrimoni i perd els seus ingressos. Pagarà algú per la seva mala gestió? Perquè als particulars no ens serveix dir que la culpa és de la crisi global i queda lleig que hi hagi ciutadans de primera i de segona

Francesc Moreno
director d'Eldebat

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH