'Existeix una intelligentsia acadèmica que aposta clarament pel federalisme'

|

X. Prera.- En un moment en què el debat polític es polaritza i només semblen tenir cabuda discursos maximalistes, veus com la de Pere Almeda sonen agradables, fresques, esperançadores per als més optimistes. La seva tesi: defensar l'Estat de les autonomies i aprofundir en el federalisme.

De les inquietuds d'una sèrie de persones públiques que veien com el federalisme no tenia tanta projecció com desitjarien va néixer La idea federal, una plataforma que promou el debat i vol ser punt de trobada de les veus i activitats que vulguin contrubuciones a la creació de la Espanya federal.

--La primera pregunta és de diagnosi: està el federalisme en un bon moment?

--El debat que està havent a Espanya aquests dies és típicament federal, el que passa és que en aquest país el federalisme és tabú, i aquí parlem de l'Estat de les autonomies, un model al que li falten alguns elements importants per ser considerats com un Estat federal.

Ara bé, crec que també falta rigor a l'hora de debatre la situació actual de l'Estat de les autonomies. El procés autonòmic ha estat cabdal per l'èxit i el progrés de Catalunya i la resta d'Espanya els darrers 30 anys. Ha estat un motor d'apropament polític a la realitat dels diferents territoris, regions i nacions, i ha estat una de les grans respostes als problemes atàvics que arrossegava Espanya al llarg dels segles, molts dels quals es derivaven d'un model d'Estat i de fer política desenganxada d'una realitat plurinacional.

El model constitucional ha estat un procés en permanent construcció que no es pot donar mai per tancat, i que ha estat enormement positiu pel benestar, el progrés, el desenvolupament econòmic i territorial.

Potser sí que hi van haver uns errors de partida que és fonamentalment voler fer el mateix per tothom. Llavors, quan hi ha realitats socials i polítiques diferents, la seva representació política no té perquè ser la mateixa. I el 'café para todos' va pecar de voler que tots fossin com les autonomies o nacions que volien aspirar a més. És un pecat original que segurament s'ha de plantejar. Però això no treu que un Estat unitari i centralista, i hi ha molts pocs estudis que ho diguin, no serviria per gestionar més eficientment la complexitat política d'un país tant plural com és Espanya. L'Estat de les autonomies s'ha de defensar i aprofundir en el mateix.

--Per a la crisi actual hi ha una sortida federal? Passa, com has suggerit, per seguir desenvolupant la descentralització a les nacionalitats històriques i fer un pas enrere a la resta?
--En el debat real, no tant en el polític i mediatic que s'està generant, una involució no la veig massa possible malgrat el que alguns puguin dir. I dic això perquè hi ha hagut molts efectes positius de tenir una administració propera, i desmuntar-ho ara no tindria cap mena de sentit. Sí que cal introduir criteris de racionalització; major coordinació i col?laboració en els diferents nivells d'administració. S'ha d'anar a buscar instruments federalitzants, que eliminin duplicitats i institucions mal finançades en comparació amb d'altres ?i parlo sobretot de l'administració central- que no tenen competències en algunes matèries però sí un poder de despesa superior.

Ara bé, crec que el replantejament és global, i que el nivell de dèficit de l'administració central és molt més gran que en el conjunt de les comunitats autònomes. Per tant, no creem debats i polèmiques artificials i busquem si és possible millorar l'actual sistema no fent passos enrere sinó endavant. I això és fa atorgant capacitat de despesa a qui té la competència.

--Com s'articula el moviment federal a nivell polític?
--Està clar que a Espanya no hi havia cultura política federal. No obstant això, després de 30 anys d'autonomisme, la situació, poc o molt, ha canviat. S'ha creat una elit governant i una classe funcionarial que coneixen el territori i les maneres de fer molt bé. Ara bé, a nivell polític tenim el problema que no hi ha federalistes explícits. Quan parles amb la gent del PSOE et diuen que són federalistes, però després la seva acció política s'allunya de la militància federalista.

Durant els governs de Zapatero s'han fet passos tímids en el sentit federal amb la creació de les Conferències Sectorials, la Conferència de Presidents autonòmics o, més recentment, la introducció de les llengües cooficials al Senat. Però calen més instruments, no ja tant de descentralització, que també, sinó de cooperació entre administracions. I caldria començar a pensar en una reforma profunda de la Constitució.

I més enllà de la classe política, existeix una intelligentsia acadèmica que aposta clarament pel federalisme. Professors en Dret Constitucional, en Ciència Política... és una opinió molt estesa a la universitat. I són gent que assessora i influeix en la classe política perquè està en contacte. Per tant, el federalisme està al debat polític, falta que des d'aquest es publiciti i pugui fer al salt al carrer.

--Cap a quin Estat s'hauria de caminar?
--Cap a un Estat asimètric i plurinacional, amb més elements de la cultura federal en el sentit de la descentralització i l'augment de la cooperació entre institucions, amb un sistema de finançament que no sigui només un element polític sinó que tingui en compte com tenim repartides les competències, amb un Senat que sigui una vertadera cambra territorial, etc.

--Hi ha resistències. Com les valora?
--El PP sap que el debat que s'està produint aquests dies i que va iniciar el propi Aznar és, en el fons, un debat federal.

I no menys important crec que ha de ser l'actitud del nacionalisme. El nacionalisme català s'equivocaria si no veiés l'Estat de les Autonomies com quelcom propi. La resta de territoris s'han fixat, durant aquests 30 anys, en Catalunya com a model a seguir per autogovernar-se, i la darrera prova ha estat l'Estatut, que moltes autonomies pràcticament han copiat.

Per tant, crec que si no defensem el nostre autogovern ens equivocarem. Cal seguir aportant i aprofundint aquest sistema, però defensant-lo. És sorprenent que en l'actual polèmica ningú defensi l'Estat de les autonomies.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH