Igualtat

Redacció

Abans que la llei s'aprovi, m'apresso a escriure cartes a tots els cretins que conec, que són legió, posant-los de xucla de domine; després quedaré en silenci com a monjo trapense per evitar represàlies.

Creia jo, segurament equivocat, que la igualtat, aquest concepte discutit i discutible, des que es va inventar la democràcia estava referida a la situació dels ciutadans davant la llei; en la resta, la humanitat tota gaudeix d'una meravellosa individualitat que ens fa diferents els uns dels altres.

I l'insult, fantàstic instrument inventat per la bèstia humana quan va descobrir el llenguatge i va trobar que era més amable insultar-se que donar-se garrotazos en el front. Els neardentals es van extingir perquè, freturosos d'aparell fonador, no podien insultar-se i dirimien les seves diferències a bastonades. I des del punt de vista literari, en aquest regne de la igualtat i les bones maneres no haguessin sobreviscut ni Quevedo, ni Lope, ni Cervantes, ni tants genis que van usar l'insult amb intel·ligència per a goig de les generacions posteriors.

Una vegada, vaig regalar una gramàtica a un col·lega radiofònic que ignorava les més elementals regles del llenguatge i cometia faltes ortogràfiques parlant. S'ho va prendre molt mal però la cosa no va passar a majors; quan les seves senyories aprovin aquesta llei, davant casos com el descrit, hauré de regalar una corbata.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH