Les relacions entre el PSC i el PSOE

Redacció

Els debats al voltant de les relacions entre el PSC i el PSOE es centren - no he entès mai per què- sobre l'existència d'un grup parlamentari propi del PSC al Congrés. Per a l'anomenat 'sector catalanista' del PSC, la reivindicació del grup parlamentari és el seu senyal d'identitat essencial. Si la reivindicació té com a objectiu visualitzar millor les aportacions dels socialistes catalans, la mesura pot tenir el seu sentit. Encara que seria molt més eficaç que el líder parlamentari a Madrid fos un polític de primera fila.

No obstant això, no ens enganyem: el que volen els qui, des del nacionalisme, 'denuncien' la manca de grup parlamentari propi és que el PSC trenqui amb el PSOE. Volen això els 'catalanistes' del PSC? Perquè, si aquest és el seu objectiu, el que haurien de reclamar és que el PSC no participi al Congrés del PSOE ni a la seva Executiva federal ni al Comitè federal. Perquè si el PSC va ser determinant per triar José Luis Rodríguez Zapatero en lloc de José Bono, per posar un exemple, i participa en els òrgans de direcció del PSOE, ¿per què no acceptarà després la disciplina de vot d'unes decisions en què ha participat (amb grup propi o sense)?

Si un partit es declara independentista és coherent no tenir aliats estatals. I, de fet, el que és propi és no assistir al Parlament espanyol com va fer l'esquerra abertzale en el seu dia. Però si un creu en un model federal, o simplement en un model gradualista, tenir aliats és essencial.

CiU prefereix pactar un dia amb el PSOE i un altre amb el PP - quan els convergents es queden sols és perquè no tenen més remei- bàsicament, perquè la dreta espanyola, aliada natural, és nacionalista i centralista per definició. Però no oblidem que en el seu moment, va intentar crear un aliat estable a nivell estatal - l'operació reformista-, que llavors va fracassar. O sigui que tan contents del model no havien d'estar. No m'estranya que Artur Mas li demani a Déu que el PP no tingui majoria absoluta.

En definitiva, el que el PSC ha de fer, coherentment amb la seva ideologia federalista, és influir en el PSOE i tractar - per què no? - de liderar-lo. I, per descomptat, tenir al Parlament espanyol a un líder de primera fila. És clar que, si el que es vol és la independència, tot vincle sobra i del que es tracta és de afiliar-se a ERC o a SI. La resta és fer volar coloms a la recerca de protagonisme.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH