Oriol Pujol

Redacció

Felip Puig, no podia ser un altre, ens ha anunciat que Oriol Pujol serà el nou secretari general adjunt de Convergència, una decisió partidària, nascuda d'una omertá entre el propi Artur Mas i la família de l'escollit, que culminarà, si no es torcen les previsions, en l'arribada, abans o després, a la butaca presidencial de l'únic fill de l'exPresident Pujol que ha volgut dedicar-se a la política professional. No és Catalunya l'únic país en aquest món en què passen coses com aquesta. Estats Units, la nació mes poderosa de la terra, ha vist com Bush pare aplanava la carrera política de Bush fill perquè aquest arribés la Casa Blanca, mentre el seu altre fill aconseguia ser Governador del poderós estat de Florida. No fa tant de temps, Hillary Clinton li disputava a Obama les primàries demòcrates, afavorida pel seu propi talent, però també per l'empremta presidencial del seu marit William Jefferson "Bill" Clinton. A Argentina, ha passat tres del mateix amb els Kirchner. I a Cuba, els germans Castro, s'han passat el comandament sense pestanyejar. O sigui, que escandalitzar-se perquè a nosaltres ens passa el mateix, és impropi d'una societat tan madura i intel·ligent com la nostra. A més, l'escollit ja té bastant amb la responsabilitat que li cau damunt, i sobretot amb el pes dels cognoms que ha heretat, que l'obliguen a demostrar que està aquí perquè s'ho ha guanyat i no per ser fill de qui és. En els propers dies, i és un altre exemple a observar detingudament, es produirà l'abandonament de la Presidència d'Inditex del patriarca Amancio Ortega, qui no ha dubtat ni un segon a deixar la cadira al millor dels seus executius, Pablo Isla, mentre la seva pròpia filla Marta Ortega se segueix formant, ara, en les oficines centrals, però abans venent peces en la tenda de Londres, després a la de Tordera i mes tarda a la de Xangai, i tot això després de llicenciar-se en l'exclusiva European Business School de Londres. I és que els fills de pares especials no ho tenen fàcil a la vida, encara que sembli tot el contrari, perquè el prestigi dels seus progenitors és un llistó que molts són incapaços de superar, per la senzilla raó, que o no saben com fer-ho, o no els deixem ser ells mateixos. I és que en situacions com aquestes, les comparacions són odioses.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH