Res d'imprevist

Redacció Catalunyapress

Ni en el comunicat d'ETA fet públic finalment ni en les reaccions de forces polítiques i entitats socials hi ha res que no fos previsible. Ni tan sols en rel retard de setmanes sobre les dates inicialment apuntades, probablement per raons d'atuprotecció dels emissors.

Raimon es preguntava cantant, en temps ja llunyans: "quantes amnisties calen per fer l'amnistia?" Quantes declaracions resten per a "la declaració" d'autodissolució de l'ETA actual, com la que van decidir i executar els vells polític-militars, la majoria incorporats a partits polítics diversos?

Si hi ha algun baròmetre segur de les isòbares del terrorisme, reconegut pels mateixos papers de Wikileaks, és el vicepresident del govern espanyol i ministre de Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. I l'home diu que, amb la declaració, es troba "més tranquil", tot i que no suposa la fi de l'organització; o amb una altra frase pròpia: és una notícia, però no "la notícia".

Sembla el sentit de les declaracions de la resta de partits i institucions, amb l'excepció del Partit Popular i, per suposat, de les entitats relacionades amb les víctimes del terrorisme, per interès en el primer cas i, com a mínim per sentiments perfectament explicables, en el segon.

A l'altre extrem, l'advocat sudafricà Brian Currin, promotor de les gestions internacionals i de l'anomenada declaració de Brussel?les, on premis Nobel i altres personalitats de prestigi, que considera que l'organització ja ha complert la demanda, amb un alto el foc "general" (sense excepcions d'activitats com ara l'extorsió a empresaris ) i "verificable".

Queden encara dos obstacles principals en el terreny de la pràctica. Per part espanyola, diversos analistes coincideixen que la "verificació" que vol el govern espanyol és la que facin les forces de seguretat pròpies, i no un grup d'experts, que els promotors de Brussel?les ja preparen.

Per part de l'organització, no haver de fer una proclamació d'autocondemna, una "rendició" escenificada com a tal, perquè ningú no renega de la pròpia història, ni una negació dels objectius que ara deixa, explícitament en la declaració, en mans dels polítics més propers. I això implica el reconeixement d'aquests polítics, de la mal anomenada esquerra abertzale, i del dret a presentar-se a les properes eleccions, les municipals. Un fet que no fa gaire van posar encara més difícil al Congrés dels Diputats les principals forces polítiques d'àmbit espanyol, amb l'enduriment de la llei.

Aquest alto el foc "permanent, general i verificable" no és el punt i final. Pocs esperaven que ho fos. Alguns creuen, o diuen que creuen, que torna a ser una "aturada tècnica" per reprendre l'acció quan estiguin rearmats. D'altres, des de la clandestinitat, potser no l'acceptaran mai i es disposaran a ser l'equivalent basc dels irlandesos dissidents de l'IRA.

Però el flaire d'aquesta vegada és que comença una nova etapa. Un procés diferent, on els violents continuen parlant de política però no'plantegen negociar res en aquest àmbit. On hi ha un grup de mitjancers que semblen molt més fiables que en qualsevol altre intent. El que pugui durar, i el desenllaç, per ara és del tot imprevisible. Però, com remugava Galileu després de la retractació: "eppur, si muove". I tanmateix, alguna cosa s'està movent. I si no, que algú pregunti ?sense cap esperança de resposta- al conseller basc d'Interior, Rodolfo Ares, per què va deixar precipitadament una reunió tan important com la de l'executiva del PSOE per tornar a corre-cuita a Vitòria-Gasteiz, tant punt va ser informat del missatge.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH