Nadal, una opció massa defensiva

Redacció

M'han sorprès les declaracions de Joaquim Nadal en què diu "estar disposat a tot", en al·lusió a assumir la successió de Montilla. És cert que les seves paraules han estat molt matisades. Però en política, i Nadal és un gat vell, la lectura immediata i irremeiable és que Nadal ha entrat en la carrera per la successió. El seu nom s'afegeix als de Carme Chacón i Montserrat Tura, que també hi han manifestat la seva predisposició o es deixen estimar. També aquests dies ha saltat a la palestra el nom de David Vegara, actualment treballant als EUA, i des del PSC s'ha parlat de les municipals com a una mena de primàries per a altres candidats. Em sembla bé que vagin apareixent noms, sempre és bo tenir on escollir, però opino que l'elecció de Nadal representaria que el PSC accepta implícitament una certa incapacitat de renovació i de crear nous lideratges. Cosa que es dedueix de les pròpies declaracions de l'actual portaveu del PSC quan diu: "Voler, no vull però estic disposat a tot". L'opció de Nadal seria vista per l'electorat com una solució transitòria i una acceptació implícita que d'aquí a quatre anys el PSC no és alternativa a CiU. I que consti que el considero un bon gestor, però no em sembla el líder capaç d'il·lusionar i mobilitzar l'electorat socialista. La lectura inevitable d'aquesta opció conservadora seria que els socialistes es resignen a la derrota i, com els rivals del Barça, del que es tracta és d'evitar la golejada. En la pràctica això significa perdre quatre anys a tenir a punt una alternativa real a CiU.

Francesc Moreno
Director d'Eldebat

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH