ETA ha decretat ja cinc treves totals

|

EP.- ETA ha decretat al llarg de la seva història cinc treves totals i cinc parcials des del seu naixement en 1959. La banda terrorista, el primer atemptat de la qual se li atribueix en 1960 -la nena de 22 mesos Begoña Urroz-, té ja a les seves esquenes 829 víctimes mortals i 84 segrests.

Aquesta cinquena treva feta pública aquest dilluns ve precedida de la petició que en aquest sentit li va formular a la fi de març un grup de premis Nobel a Brussel·les, encapçalats per l'advocat sud-africà Brian Currin, qui en tot moment va comptar amb el suport de Batasuna. De fet l'esquerra abertzale, Aralar i EA també van demanar mesos després a ETA, el 27 de setembre, un alto-el-foc "permanent", "verificable" i "unilateral".

L'última vegada que la banda va anunciar una aturada en la seva activitat criminal va ser el 22 de març de 2006, quan va decretar un alto-el-foc "permanent", que va entrar en vigor 48 hores després, i que els terroristes van trencar el 5 de juny de 2007, és a dir 437 dies després.

D'aquesta manera, es va posar fi a un període de més de 14 mesos en els quals la banda no va cessar en cap de les seves activitats terroristes. ETA va activar la 'kale borroka' per influir en el procés, va mantenir les cartes d'extorsió a empresaris bascos i navarresos -exceptuant una petita aturada estiuenca-, va perpetrar un espectacular robatori de 350 pistoles en el sud de França i el 30 de desembre de 2006 va arribar a matar a dues persones en un atemptat en l'aeroport de Madrid-Barajas.

La declaració d'alto-el-foc, realitzada el 22 de març de 2006, va estar precedida per la 'Declaració d'Anoeta', en la qual 15 mesos abans, Batasuna va fer públiques les bases del denominat 'procés de pau'. Després de l'anunci d'ETA, el Govern va dir que verificaria la desaparició de la violència abans d'iniciar el diàleg i així es van conèixer fins a tres informes que suposadament certificaven el cessament d'activitats de la banda.

Treva parany de 1998

Durant el Govern del PP, ETA va decretar una altra treva llarga, que es va anunciar el 16 de setembre de 1998 i es va fer efectiva l'endemà passat, perllongant-se fins al 3 de desembre de 1999. Va ser l'alto-el-foc més llarg dels decretats per la banda armada al llarg de la seva història.

Quatre dies abans de la declaració del cessament d'atemptats, el 12 de setembre de 1998, les forces nacionalistes PNB, HB i EA van signar la Declaració de Lizarra, a la qual després se li sumaria IU (ara EB), al costat d'altres organitzacions polítiques, socials i sindicals.

En aquest context, ETA va afirmar que, davant "les oportunitats" que s'obrien per a Euskal Herria i el desig d'encaminar-se "cap a la sobirania", suspenia de "forma il·limitada les seves accions armades, limitant-se únicament les seves funcions a les tasques habituals de subministrament, manteniment d'estructures i al seu dret de defensa en hipotètics enfrontaments".

Després de 439 dies sense violència, la banda armada va anunciar que el procés cap a la sobirania i la constitució d'unes institucions per tota Euskal Herria havia sofert "un clar bloqueig" i s'estava "podrint" -del que va responsabilitzar a PNB i EA-, per la qual cosa va declarar que "reactivava la lluita armada".

Fins a aquesta treva, la més duradora havia estat l'oferta amb motiu de les històriques converses d'Alger entre el Govern del PSOE i ETA, que va durar gairebé tres mesos.

Una setmana en 1996

Amb anterioritat i ja amb José María Aznar en el Palau de la Moncloa, la banda terrorista va anunciar una altra treva, el 23 juny de 1996, encara que el seu termini de durada era d'una setmana. La banda terrorista donava aquest termini al Govern per buscar una sortida negociada al pretès "conflicte basc" quan el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara es trobava segrestat. L'Executiu del PP no va respondre a la banda armada.

A més de les converses d'Alger, que el Govern de Felipe González va mantenir amb ETA, també l'Executiu d'Aznar va tenir deu anys després, en 1999, contactes amb la banda armada en Zurich, en plena treva després de la declaració de Lizarra.

L'organització terrorista també ha decretat diverses treves parcials.

Víctimes d'ETA

ETA ha assassinat al llarg de la seva existència a un total de 829 persones, de les quals 486 han estat membres de Cossos policials o de les Forces Armades i 343 civils.

ETA va néixer en 1959 d'un grup estudiantil anomenat EKIN -que va sorgir a Bilbao del moviment universitari i que va arribar a fusionar-se amb les joventuts del PNB, EGI, per posteriorment desvincular-se d'elles-.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH