Mas: "Condicionarem el nostre suport al futur Govern a aconseguir el pacte fiscal"

|

Compromès amb les seves promeses electorals de retornar la dignitat a Catalunya i millorar la seva balança fiscal, Artur Mas, nou 'president' de la Generalitat, afirma, en una entrevista amb La Vanguardia, que els actuals desequilibris i problemes de finançament de Catalunya porten a una cruïlla inevitable. "Si Espanya no es mou, no hi ha trobada, sinó ruptura", diu.

Mas reconeix que els set anys en l'oposició han enfortit el seu caràcter. "M'han reafirmat en la meva tenacitat. De vegades dic que tinc poques coses més que força de voluntat, però la tinc molt exercitada i aquests anys han estat un banc de proves. He guanyat en experiència i serenitat personal; m'he conegut més a mi mateix en circumstàncies difícils; li he posat més distància emocional a segons quines coses i he comprovat que en la vida s'aprèn a força d'això que en el seu moment em va dir una persona: les putades".

El pacte fiscal

El nou 'president' insisteix que un dels seus grans objectius és aconseguir l'anhelat concert econòmic, a manera i semblança del que té el País Basc. "L'objectiu és que des de Catalunya recaptem i gestionem els diners que produeixen els catalans. Aquest és l'esquema. Se li pot dir com es vulgui, jo li dic pacte fiscal. ¿El perquè? Primer, un país no pot dir que està governat per ell mateix si no recapta i gestiona els seus impostos. Segon, hi ha un dèficit fiscal amb l'Estat d'una magnitud insuportable que condiciona el nostre progrés. És un problema de justícia i cal començar a explicar-ho així. No és victimisme ni avarícia. Són 20.000 milions. El com passa per un pacte el més ampli possible en el Parlament. Intentaré convèncer a PSC i PP, encara que estiguin en les antípodes de la proposta. Els recordaré que al País Basc i Navarra recolzen sistemes similars. Si ho fan allí, ¿per què no a Catalunya? I el quan ho situo en la primavera del 2012, amb la nova legislatura espanyola. Si som decisius a Madrid, condicionarem el nostre suport al futur govern a aconseguir el pacte fiscal".

Fins i tot si el PP tingués majoria absoluta, Mas està segur que el camí iniciat i la promesa de negociació del 2012 no té volta enrere. "Ho plantejarem igualment. La relació Catalunya-Estat està per sobre de les conjuntures estrictament aritmètiques i si a Madrid no s'adonen que Catalunya ha de millorar el seu autogovern i resoldre el seu dèficit fiscal apabullant, que no se sorprenguin si a Catalunya hi ha cada vegada més gent que demana un Estat propi. No poden tallar-nos les ales permanentment i seguir sense resoldre els problemes fonamentals que tenen els catalans. Ells també hauran de fer la seva reflexió."

En l'escenari d'una hipotètica majoria absoluta del PP ?la del PSOE la descarta?, Mas sosté que Catalunya "haurà de fer el seu propi camí".

"Això no inclou necessàriament una convocatòria de referèndum d'independència --afegeix--que provocaria una problema dins de Catalunya. Probablement la meitat estaria a favor i l'altra meitat en contra. Prefereixo administrar un grau de tensió controlat amb l'Estat central, que el soroll interior i la descohesió de la societat catalana. Un dels nostres tresors és progressar mantenint la unitat social. També cal recordar que depèn dels catalans que el PP no tingui majoria absoluta, Si Catalunya va donar una majoria important a Zapatero en el 2008, també pot reflexionar sobre el que caldrà fer en el 2012".

Mas no creu que la desconfiança que té cap al president Zapatero marqui, d'ara endavant, cert bloqueig institucional. "Espero que no --apunta--. No ens ho podem permetre. Els governs han de tenir canals de diàleg per solucionar problemes i fixar metes. Preservaré la relació institucional i procuraré que sigui fluïda i eficaç. Una altra cosa és la relació personal. A aquesta no li dono una importància definitiva".


Negociació amb Zapatero

En el camí de les imminents negociacions, el 'president' defensa la urgència de replantejar els ingressos del 2011 per a Catalunya. "Caldrà parlar de com Catalunya pot disposar d'un nivell d'ingressos pel 2011 que ens permeti mantenir els serveis públics, invertir per modernitzar el país i recolzar al teixit productiu. Ens diuen que hi haurà menys diners que en el 2010. Amb el nou finançament, que el tripartit va qualificar de "fantàstic", es van crear tres fons un dels quals afavoria a Catalunya i als territoris més productius. Doncs als pressupostos de l'Estat pel 2011 no hi ha ni un euro. Aquesta és la patata calenta que ens han deixat damunt de la taula".

Mas creu en l'intercanvi i en l'acostament als socialistes per solucionar el problema global de la crisi econòmica i el seu impacte en la societat espanyola. "Podem invertir menys en el 2011, però cal seguir invertint i el Govern ha de complir els seus compromisos. D'altra banda, cal veure com li ajudem, amb mentalitat de teixit productiu i de pime, a millorar l'economia en el seu conjunt i crear llocs de treball. Les últimes dades demostren que estem en una situació estabilitzada, però en un punt molt negatiu, 17-20% d'atur. Un altre tema que debatre amb el Govern és revisar alguns traspassos de competències que creiem no estaven ben plantejats. Per exemple, les rodalies i els regionals."

El 'president' de la Generalitat intensificarà, reafirma, tots els passos que portin a Catalunya a una 'plenitud nacional', que en la seva opinió s'aconseguirà solament "des de la consciència nacional, que ha de ser compartida pel conjunt de la ciutadania catalana".

"Sempre hi haurà petits grups que no s'identifiquin --aclareix--, però no hi ha més camí que picar pedra. Cal convèncer a la gent que ser català no és només un problema d'herència, sinó que també és un tema de projecte. Que ser català és millor que no ser-ho, que a Catalunya es fan les coses bé, que la nostra cultura és atractiva, la nostra llengua sedueix i la nostra creativitat es contagia".

I apunta un somni per al futur: "La transició nacional consisteix en virar la nau de l'Espanya autonòmica dels últims 30 anys cap al dret a decidir del poble català".

"Segurament Catalunya no pot prosseguir el seu camí i intentar convertir a Espanya en un Estat plurinacional --s'estén Mes--, però tampoc Espanya pot seguir pensant que Catalunya es va a convertir algun dia en una regió perifèrica de la península Ibèrica. Si en això ens posem d'acord, podrem identificar on podem col·laborar. Nosaltres estem disposats a seguir col·laborant en l'Estat espanyol, però amb un canvi de registre. Si Espanya pretén que el disseny de les autonomies que es va fer en el seu moment és inamovible, aquí no hi ha punt de trobada sinó de ruptura. I també depèn d'ells."

Mas creu que hi ha una pregunta que Espanya ha de resoldre, per aclarir el futur de Catalunya. "¿Fins a on està disposat l'Estat espanyol a canviar per acollir a Catalunya, fins a on està disposat a canviar perquè Catalunya se senti respectada i benvolguda dins de l'Estat espanyol?, aquesta és la incògnita que han de resoldre".

La situació econòmica

Després d'elogiar el prestigi i la capacitat d'Andreu Mas-Colell per dirigir l'economia catalana, Mas reconeix que les coses no seran fàcils a partir d'ara. "Hem trobat una situació pitjor de l'imaginada. Part de la base que no podem ni hem d'ocultar la veritat ni la realitat, però també dic que no estem en el Govern per fer un judici sobre el tripartit. Hem vingut a aixecar un país, a treure-ho del sot i a treballar. Així que, és cert, la situació és delicada, molt delicada. El dèficit del 2010 serà un 50% major del previst i en el 2011 ha de ser 2,5 vegades inferior. Ens obligarà a ajustar tots els comptes".

Mas defensa que necessitarà un temps per encarrilar el rumb econòmic de Catalunya. "Ens hem donat dos anys per estabilitzar la nau, per reparar les vies d'aigua, almenys les principals i a partir d'aquí, posar-se a navegar."

El PSC

Sobre la incorporació de Ferran Mascarell a Cultura, que ha provocat controvèrsia amb el PSC, Mas l'emmarca en la seva promesa electoral d'incorporar "gent de fora de CiU i als millors".

"Vaig repetir una vegada i una altra que al govern dels millors incorporaria gent externa a CiU. Ningú es pot portar les mans al cap ni esquinçar-se les vestidures, perquè en CiU i fora de CiU tothom sabia que ho anava a intentar. Incorporar a gent d'altres partits era important, no per ficar el dit en la nafra del PSC, sinó per aconseguir un Govern amb la major amplitud de mires possible, que aglutini al país i no només a un partit. La prova que no volíem furgar en la ferida és que vaig parlar amb el president Montilla per explicar-li els contactes amb Mascarell i que no volia que es considerés una agressió cap al PSC".

Reconeix, no obsant això, que la incorporació de Mascarell no s'ha vist bé entre els socialistes. "Crec que s'han equivocat en la reacció perquè en sentir-se tan dolguts han magnificat la situació. Ningú pot discutir que Mascarell és un dels millors en l'àmbit de la cultura. Ha estat durant molts anys militant del PSC, amb càrrecs importants, però tampoc és per queixar-se tant. Els recordo que una persona que va ser secretari general de CDC, com el va ser Pere Esteve, va formar part del primer tripartit, fitxat per ERC i sota la presidència de Pasqual Maragall."

El català

Respecte a la sentència del Tribunal Suprem sobre l'obligatorietat que el castellà sigui també llengua vehicular, Mas defensa l'acostament. "Nosaltres no anem a fer marxa enrere en la immersió lingüística en català perquè considerem que és un factor de cohesió social bàsic i l'única manera que hi ha que amplis sectors de la societat catalana coneguin normalment el català. Si ens carreguem això, hi haurà una part de la societat catalana que es descatalanitzarà, en el sentit que s'oblidaran dels referents culturals i lingüístics. Això seria negatiu per a tots, fins i tot pels quals es desenganxin. Per tant, com el català és la llengua feble en aquest sentit, cal fer coses de discriminació positiva per ajudar-la al fet que sigui coneguda per tot el món".

"Això passa per la immersió lingüística a l'escola --apunta categòric Mas--. Segon, no és un tema de gran debat social, sinó d'erosió política. Hi ha alguns partits que volen guanyar punts i vots amb aquest tema sabent que no respon a una demanda social profunda. Tercer, i també important: faré el possible perquè el nivell lingüístic pugi a Catalunya en tots els idiomes, també en castellà. Quan defenso la immersió lingüística en català, no dic que el castellà no hagi de ser conegut i ben conegut, ben parlat i escrit. Aquí tenim un problema, nosaltres i la resta d'Espanya, perquè el nostre nivell lingüístic, en general i en qualsevol idioma, és més baix del que hauria de ser".






Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH