CARTA A LA MINISTRA

Redacció

Miri, Ministra Pajín, a mi no em dóna la gana de denunciar a qui incompleixi la llei del tabac. Recordo en la meva infantesa al meu avi Manolo fumant-se el seu "brou de gallina" mentre veia passar la gent des de la finestra o llegia "La Regió", recostat a la seva taula braser, perquè les seves cames no li permetien caminar. Cada tarda, venia a veure'l i el mirava absort mentre filava el seu cigarret en una cerimònia que, més semblava un ritual religiós que un vici de mal gust, que és en el que ho hem convertit en l'actualitat, perquè som més civilitzats i, a més, no volem morir-nos joves. Pel meu abó el seu paquet de Ideales era l'única escletxa que li quedava de la felicitat que els altres malbaratàvem a dolls. No el vaig escoltar queixar-se mai, però el seu tabac no el va matar, sinó una cruel malaltia que va fer que els seus ossos se li anessin paralitzant progressivament. Quan encara podia treballar, omplia amb les seves bombes de palenque i focs artificials la meitat de les festes de la meva Galícia natal. Diuen que era el millor. El seu somriure també ho era, i el seu tabac feia olor de bondat i afecte i no de càncer i mort. Per això, ara, Ministra, no tinc valor per dir als altres que no fumin, ni molt menys prohibir-les que ho facin, encara que jo mateix no cati el tabac. Se que en declarar-me insubmís, em passo la llei pel folro dels pantalons, però com diuen els meus paisans de Lugo: "me importa un nabo".


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH