La successió al PSOE

Redacció Catalunyapress

Ja fa bastants mesos vaig expressar la meva convicció que ZP no repetiria com a candidat a la Presidència del Govern. Avui no n'hi ha cap dubte. Quatre noms propis apareixen en les travesses: Rubalcaba, Bono, Chacón i Blanco. M'inclino per Rubalcaba. En primer lloc, no té una alternativa sòlida. Bono ja va perdre unes primàries, arrossega problemes del seu patrimoni i no és el millor candidat per pactar amb els nacionalistes del PNB o CiU. A Carme Chacón, que té a favor seu ser dona, li falta encara experiència, tot i que ningú no dubta que aspira a tot en el futur. Blanco ha crescut com a gestor i ningú no dubta de les seves dots polítiques, però li falta imatge. Rubalcaba és un candidat segur i, encara que és difícil que guanyi, pot evitar la majoria absoluta del PP, objectiu prioritari per al PSOE i sembla que també per als nacionalistes del PNB o CiU. Surt ben parat de les enquestes, transmet la seguretat de la seva experiència, imprescindible en temps de crisi, i és un candidat de transició que, en cas d'eventual fracàs, no condicionarà la renovació per buscar un secretari general encarregat de liderar el partit la propera dècada. A més, tindrà el suport de ZP i del felipisme. Jo m'inclino a pensar que serà candidat sense que ningú es presenti per competir-hi en unes primàries. I el Congrés del PSOE quedarà per després de les generals. Només un fracàs de grans proporcions en les municipals i autonòmiques de maig pot canviar el calendari.

Francesc Moreno
director
Eldebat

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH