L'any nou porta preus més alts i retallades socials

|

Moltes famílies veuran minvat el seu poder adquisitiu en el 2011, un nou any en el qual els ciutadans espanyols s'enfronten a costos més alts en serveis bàsics com la llum. No és un començament encoratjador. Pujades de tarifes generalitzades i per sobre de la inflació (ara en el 2,3%) de serveis essencials com la llum, el gas o el transport, es veuran acompanyades de retallades socials i fiscals en un marc de crisi general, amb salaris i pensions congelats, o a la baixa, i amb l'amenaça persistent de l'atur.

L'any 2011 comença amb molt poques bones notícies en l'àmbit econòmic per als ciutadans, que hauran d'afrontar pujades de preus en productes i serveis bàsics com la llum, el gas o els transports, mentre que veuran retallats beneficis com el desgravament per habitatge, el xec bebè o l'ajuda de 426 euros als aturats sense prestacions.

La factura energètica de les llars i pimes acollits a tarifes regulades (denominades TUR), 17 milions en el cas de la llum i prop de 7 en el del gas natural, s'encarirà considerablement al començament de l'any.

Així, la llum pujarà una mitjana del 9,8 %, i el gas natural s'encarirà un 3,9 %, la qual cosa per a un usuari mitjà que usi el gas per a l'aigua calenta i la calefacció, i disposi de tarifa elèctrica sense discriminació horària, suposarà un sobrecost de 4,86 euros al mes o 58,32 euros a l'any, import que l'organització d'usuaris Facua estima en més de 81 euros només per a l'electricitat.

La bombona de butà, que encara utilitzen 8 milions d'habitatges, les més desfavorides, passarà a costar 13,19 euros, el 3,13 % més que al tancament de 2010 i 2,5 euros més que a la fi de 2009.


La gasolina, pels núvols

Els conductors afrontaran la costa de gener amb el litre de gasolina de 95 octans en uns 1,24 euros de mitjana, fregant el seu màxim històric i un 13 % més car que al començament de 2010, i amb el litre de dièsel a 1,16 euros, el 18 % més.

Així, omplir el dipòsit d'un cotxe amb capacitat per 55 litres de gasolina costa uns 68 euros i el "ple" de gasoil d'automoció gairebé 64 euros, 8 i 6 euros més, respectivament.

En les autopistes depenents de Foment, els peatges pujaran en entre l'1,16 i l'1,64 %, excepte en les autopistes Villalba-Adanero (AP-6), la tarifa de la qual puja el 3,13 %, i en la R-3 (Madrid-Arganda del Rei) i R-5 (Madrid-Navalcarnero), on les tarifes punta s'encareixen un 3,43 %.

Els ciutadans que optin per viatjar amb tren pagaran el 2,3 % més pels bitllets d'AVE i llarga distància, el 3,1 % més pels de rodalies i mitja distància convencional, i el 4,8 % més pels de mitja distància en alta velocitat.

En el cas de l'avió, les taxes aeroportuàries pujaran en el conjunt dels 47 aeroports espanyols una mitjana del 3,9 %, a pesar que baixen en 33 aeròdroms.

Enviar una carta també costarà més, concretament entre un 3 i un 11 %, en el cas dels enviaments nacionals, i entre un 1,6 i un 2,6 %, en el dels internacionals.

Quant a les grans ciutats, a Madrid pujaran les tarifes de l'aigua un 2,3 %, mentre que la Comunitat ha decidit congelar les tarifes dels bitllets senzills i dels abonaments de transport per a la tercera edat i els discapacitats i incrementar la resta en la quantia de l'IPC.

La T-10 puja un 3,75%

A Barcelona, la targeta de transport públic T-10 i el bitllet senzill d'autobús i metre pujaran un 3,75 %; mentre que els valencians no sofriran augments en les tarifes del metre, i els bilbains tampoc pagaran més per l'autobús urbà o la recollida d'escombraries, encara que sí ho faran pel metre (que pujarà un 3 %).

En el terreny fiscal, 2011 portarà una pujada de l'IRPF per a les rendes més altes, amb dos nous trams que elevaran aquest impost a 100.000 usuaris (el 0,5 % dels 19,5 milions dels contribuents que van presentar la renda de 2009) amb rendes superiors als 120.000 euros a l'any.

Per contra, les dones que tinguin un fill a partir de l'1 de gener no cobraran els 2.500 euros del xec bebè (que en 2009 van rebre 450.000 famílies), i les persones que es comprin una casa i guanyin més de 24.170,2 euros tampoc podran accedir al desgravament per habitatge.

A més, a l'hora de contractar una hipoteca, hauran de fer front a la pujada de l'euríbor, que començarà l'any per sobre de l'1,52 %, la qual cosa enfront de desembre de 2009 suposa un encariment de les quotes mensuals de 20 euros al mes (240 euros a l'any).

Les pensions mínimes s'incrementaran un 1 %, una circumstància que beneficiarà a 3 milions de persones, mentre que les pensions contributives i els sous dels funcionaris es congelaran.

El 15 de febrer desapareixerà l'ajuda dels 426 euros a aturats sense cap tipus de prestació.

Els 2,6 milions de treballadors al servei de les diferents Administracions públiques sofriran la major retallada del seu poder de compra. A la rebaixa del 5% en els seus salaris que se'ls va aplicar al juny passat, se sumarà la congelació per aquest any.

Salari mínim de 641,4 euros

El Consell de Ministres ha sorprès decretant una pujada del salari mínim (SMI) de l'1,3%, tres desenes més del que el Ministeri de Treball havia avançat. Amb aquest augment el SMI queda en 641,4 euros mensuals. Mancant poc més d'un any per acabar la legislatura, és quasi impossible que el Govern pugui complir la promesa electoral d'arribar a 800 euros en 2012.

La correcció a l'alça del Govern no ha acontentat als sindicats. Ells havien reclamat per carta que l'augment fos del 8% perquè l'Executiu pogués complir la seva promesa electoral. Per CCOO, tant la pujada del SMI com la de les pensions mínimes (1%) "són una mera coartada per ajustar simbòlicament ambdues prestacions i tractar de confondre, sense aconseguir-ho, a la ciutadania". Per la seva banda, UGT ha atacat amb duresa en definir la pujada com a "injusta i insuficient".

No obstant això, aquesta pujada del SMI està en línia amb la marcada pels convenis fins al novembre passat, últim amb dades conegudes. Fins al passat mes la mitjana pactada era de l'1,29%. La debilitat que els preus van mostrar en 2009 i al començament d'any va tirar a la baixa dels salaris, que fins a ben entrada la crisi han sorprès per la força amb la qual creixien.

Els funcionaris, per la seva banda, no veuran aquest any augmentar els seus salaris, malgrat la retallada del 5% del juny passat. D'aquesta forma, els funcionaris perdran poder adquisitiu per partida doble: primer amb la retallada i segon amb la congelació.

Pel que fa a l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM), un índex utilitzat per determinar l'accés a les ajudes socials, prestacions, subsidis i beques, ha quedat congelat en 532,5 euros mensuals.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH