Es va fer la llum

Redacció Catalunyapress

Crec que part de la classe política no acaba de connectar amb els que els han situat a l'escó. O dóna la sensació de que s'obliden d'ells. Primer, posar-nos dins l'euro amb calçador ens va dur a un increment de preus d'un 66 % d'un dia a l'altre. I el govern no va fer res per remeiar aquest desastre.

Després, ens vénen amb les elèctriques, que si l'electrificació, que si les inversions, que si les centrals hidroelèctriques, les tèrmiques, les nuclears, les de cicle combinat i les d'energies renovables. Qui ha de pagar tot això? Tots recordem la figura del dictador inaugurant pantans amb les seves centrals hidroelèctriques, per portar el progrés.

Temps després, tots recordem la mare de totes les batalles per Endesa, tot per que una empresa catalana es volia fer amb el seu control. Com gosen, van pensar alguns, que després es van embutxacar quantioses indemnitzacions per anar-se'n d'Endesa. Abans alemanya que catalana, van dir altres patriotes. Ara Endesa és ENEL, italiana, si no m'equivoco.

Hem fet el negoci de 'Roberto el de les cabres'? Tot això, sense resoldre el tema de la tarificació elèctrica. Tema, al que els senyors de l'abans alemanya que catalana, van deixar sense resoldre, com una bomba de rellotgeria que li ha esclatat a aquest govern. Estic d'acord que cal resoldre i posar al dia, el tema de les tarificacions elèctriques, com també cal posar al dia que no cal pagar ni un euro per les centrals hidràuliques ja amortitzades.

Després ens arriba l'expert en cafès, per alegrar-nos el dia, amb que la pujada del 9,8% equival al preu d'un cafè diari. I els que no prenem cafè, ni tallat, ni tan sols descafeïnat, que fem? Per que la cosa no ve sola. Segons sembla, el butà, el cafè, el sucre, les autopistes, tot el que ha pujat el triple que l'IPC, tambien són elèctrics.

Ens queda el consol de la pujada de l'1,3 % del salari mínim interprofessional fins a l'esgarrifosa xifra de 641 ?, si malament no recordo. Ens queda el consol de la revaloració de les pensions mínimes en un 2,3%, el que pot suposar la molt valorable xifra de 12 euros mensuals.

Clar que, veient els SMI de diferents paises, aquest consol s'esvaeix amb facilitat. Luxemburg, 1610? mensuals, Irlanda, 1462 ? mensuals, Holanda 1357 ? mensuals, Bèlgica 1336 ? mensuals, França 1254 ? mensuals. Clar que tot això queda molt allunyat del SMI del Concordat amb el Vaticà, 7.500 milions d'euros anuals, caselles de l'IRPF apart.

Es fa urgent una reforma política que porti al diputat a tocar carrer, a conèixer els problemes reals dels seus votants, les seves manques. De com un diumenge no hi ha una infermera per posar injeccions en un ambulatori d'una ciutat de gairebé 70.000 habitants.

Perquè s'adonin de la realitat del conjunt de la ciutadania. I que no tots som iguals davant la llei: Hi ha qui ha de cotitzar 35 anys i n'hi ha d'altres que cobren d'exconsellers autonòmics, d'ex eurodiputats i de diputats o senadors. És el famós 3 en 1. O això era un oli?

Es a dir, que amb aquestes mesures, si que se'ns ha fet la llum, malgrat que hi ha qui vol mantenir la foscor dels seus tripijocs, equiparant una presumpta dubtosa prescripció
d'un delicte, a la innocència més absoluta. O és una altra forma que toqui la loteria?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH