Mas Reloaded

Redacció

Dilluns passat Artur Mas va prendre possessió com a president de la Generalitat de Catalunya, després d'haver estat votat per la majoria simple del Parlament, gràcies a l'abstenció del PSC (criticada per uns, lloada pels altres, i amb la que hi estic plenament d'acord, per responsabilitat i perquè va ser fruit d'un acord amb CiU en el que la federació reconeixia algunes de les consecucions del tripartit).

Tenim, per tant, nou govern, encara que això de nou caldria posar-ho entre cometes, moltes cometes, ja que si bé és un govern de color diferent del que teníem, no podem dir que sigui nou, començant pel seu President Artur Mas, que no arriba sinó que torna al Palau de la Generalitat, d'on va sortir fa uns set anys, un cop va cessar el darrer govern de Jordi Pujol en el que ocupava el càrrec de Conseller en Cap. Es més aviat un govern "reloaded", amb un President "reloaded", Mas "reloaded".

Amb ell, tenim com a Consellers, d'una banda, persones que porten tota la vida en política: Lluís Recoder (diputat a les Corts Generals el 1986, fa 24 anys), Joana Ortega (consellera tècnica del Districte de Les Corts el 1992, fa 18 anys, i presidenta de l'Institut Català de la Dona amb el darrer govern Pujol), Felip Puig (regidor de l'Ajuntament de Parets el 1987, fa 23 anys, i conseller en diferents governs del President Pujol), Irene Rigau (sots-directora general de Formació Permanent el 1989, fa 21 anys, i també consellera del darrer govern Pujol), Josep Lluís Cleries (gerent de l'INCAVOL el 1993, fa 17 anys) i Josep Maria Pelegrí (regidor a l'Ajuntament de Lleida el 1991, fa 19 anys, i també, i en portem tres, conseller del darrer govern Pujol). Compte, no vull dir que per això se'ls hagi de descartar i expulsar de la vida política, res més lluny de la meva intenció, però sí és cert que parlar d'ells com quelcom nou, presentar-los com un canvi, grinyola bastant. Potser n'hauríem de dir més aviat un re-canvi, a manca de peces noves.

Respecte de la resta, els independents, podem fer dos grups: d'una banda els desconeguts per al gran públic, Boi Ruiz, Pilar Fernández i Francesc-Xavier Mena. És a dir, el responsable de la patronal catalana d'hospitals, la cap de l'advocacia de l'Estat a Catalunya i un Catedràtic d'Esade. Persones, segur, amb una bona formació, i que agradaran aquells que voldrien que els governs es triessin per oposició i no per elecció. Jo no penso així, i crec que un expedient brillant no comporta de forma automàtica les capacitats que un líder polític necessita, però el mínim que puc fer és donar-los el benefici del dubte.

I els altres dos independents tenen similituds i diferències. Tant Andreu Mas Colell com Ferran Mascarell han estat ja consellers (el primer amb Pujol, i fa el número quatre) i el segon amb Maragall, per tant de novetat poca. Però mentre que el primer, que gaudeix d'un cert prestigi, sempre ha estat proper a CiU, el segon militava fins fa dos dies al PSC. S'ha dit i escrit molt sobre el tema, i jo no voldria donar-li una importància excessiva. Respecto del dret de tothom a canviar d'opinió i d'adscripció política, però no em sembla seriós ni coherent que una persona pugui estar disposada, en el mateix moment de la seva vida, a ser candidat a l'alcaldia de Barcelona pel PSC, a ser conseller d'un hipotètic segon govern Montilla i a ser conseller d'un gover d'Artur Mas. Gens ni mica.

Quines conclusions podem treure de la composició del govern? Jo en trec unes quantes:
1. Tot i que no tinc clar què entén el president Mas per govern dels millors, aquest em sembla més aviat un govern dels disponibles.
2. Que d'onze consellers i conselleres n'hi hagi cinc, casi la meitat, que ja ho han estat amb governs anteriors, no és precisament un bon senyal.
3. Que tots sis consellers i conselleres amb carnet de Convergència o Unió, siguin persones amb una trajectòria política molt dilatada (el que menys, porta 17 anys en càrrecs públics), diu molt poc en favor de la capacitat de la federació de formar nous quadres.
4. El fet que les úniques cares noves siguin independents abona aquesta opinió. Realment dins les files de CiU no hi ha persones tant capacitades com Boi Ruiz, Pilar Fernández, Francesc-Xavier Mena o Ferran Mascarell per a portar una conselleria? Doncs tenen un problema, i de retruc el tenim tots. Clar que també pot ser que hagi pesat més la idea (una mica esnob, i que també ha triomfat en d'altres llocs de vegades) de que els independents aporten un plus sobre els militants. Ja he escrit altres vegades que no comparteixo aquesta idea, ja que l'única diferència que, d'entrada, hi ha entre un militant i un independent, que és la manca de compromís d'aquest últim, i això per mi és un punt en contra, no a favor. Desprès ja vindran les capacitats personals.
5. Les dones queden relegades a un paper secundari. Tres conselleres sobre onze.

En fi, esperem a veure què fan, però, d'entrada, sembla que il?lusionar, el que es diu il?lusionar, (per fer servir un dels seus lemes de campanya) només il?lusionen els fanboys.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH