De raonables preocupacions

Redacció

En aquesta nostra societat hi ha un costum, ben instaurat, que es repeteix cada any. Em refereixo a la recurrent llista de successos i esdeveniments que els mitjans de comunicació (diaris, revistes, ràdio, televisió) solen dur a terme a finals de desembre. Es tracta de recollir, sense deixar-se'n ni un, tots els fets que s'han produït al llarg de l'any que s'acaba. Confesso que a mi aquests inventaris mai no m'han fet ni fred ni calor. Més aviat els considero una mena de tràmit inevitable i sense especial interès. Prou en tenim, penso jo, d'arrossegar tot sols allò que ens ha causat problemes, nervis o sofriments en els darrers mesos!

Tanmateix, avui que m'enfronto amb el darrer full en blanc de 2010 pel que fa a la Compulsió crònica, se m'ha acudit que també podia acabar l'any amb una llista. En el benentès, però, que la meva serà una llista capgirada. Un recull de tot allò que, des del punt de vista de la cultura, resulta d'actualitat en aquest moment i que, per tant, se suposa que continuarà de plena vigència en els mesos a venir.

Sento titllar-la així, estimats lectors. Però diria que estic a punt de confegir una llista "de raonables preocupacions".

1. Em preocupa la sentència del Tribunal Suprem espanyol. Fins quan la nostra llengua serà discriminada, bescantada, menyspreada, adulterada i sotmesa? Quan entendran fora de les nostres fronteres que cada manifestació lingüística diferent suma en lloc de restar? Quan s'adonaran que l'euskara, el gallec i el català afegeixen riquesa a un Estat que ells mateixos ens obliguen a avorrir? És un problema molt seriós. La involució resulta inqüestionable. Tot allò que la immersió lingüística en l'ensenyament havia aconseguit després de la mort del dictador es pot esvair com el fum davant dels nostres nassos. Per tant, hem de lluitar amb més força que mai per preservar els avenços aconseguits i aprofundir en les millores. En aquesta tasca, la participació ha de ser col·lectiva i l'hem de promoure i defensar en tots els àmbits de la nostra vida.

2. Em preocupa la llei del cinema. No demanem impossibles. No demanem que s'eradiqui el doblatge en castellà ni res de semblant. Parlem d'un modest i enraonat 50%. Tanmateix, els interessos econòmics continuen predominant per damunt de tots els altres. Les distribuïdores i els propietaris de les sales no es mostren proclius a fer cap tipus d'esforç. Ni tan sols una llei votada i aprovada pel Parlament de Catalunya no ens assegura res. Quina classe de legislació tenim, doncs? Tinc moltes ganes que arribi gener i la llei s'hagi de desplegar en la seva totalitat. Veurem què passa, però em temo que també farà falta una forta lluita.

3. Em preocupa, en un sentit molt ampli, el futur de les lleis de protecció dels animals. No resulta suficient prohibir les "corrides" a Catalunya. La gent que sentim que, en ple segle XXI, la relació de l'ésser humà amb la natura i la fauna ha de canviar, ho tenim claríssim. La humanitat s'ha aprofitat dels animals al llarg de tota la seva història. I ho continuarà fent. No sóc tan utòpica com per no acceptar-ho. De cop i volta no deixarem de menjar carn, de tenir animals de companyia, de construir zoològics o d'usar les bèsties per al treball. Tanmateix, aquest impacte s'hauria de minimitzar. Caldria evitar, d'entrada, tot tipus de crueltat i de sofriment innecessaris. Per tant, em sembla prou assenyat començar per prohibir (sí, ho heu llegit bé, dic prohibir) tot allò que, per al nostre divertiment, permeti l'abús i el patiment d'un animal. I que quedi clar que no pretenc salvar absolutament res, ni correbous ni "sanfermines". Els animals, que comparteixen amb nosaltres el planeta, es mereixen respecte i dignitat.

4. Em preocupa la publicitat, encara carregada de missatges sexistes, racistes i discriminatoris, on les noies "transparents" continuen essent el model de bellesa i un desodorant s'anuncia com si fos un afrodisíac.

5. Em preocupa el fracàs escolar; la dificultat dels nens i dels joves per assolir una bona comprensió lectora que, en el futur, els serà fonamental per desenvolupar-se a la vida.

6. Em preocupa la deriva generalitzada del món editorial, molt preocupat per vendre i poc per transmetre la bona literatura. Només de pensar en les xifres dels volums que, independentment de la seva vàlua literària, es destrueixen per tornar a fer pasta de paper, se'm posen els pèls de punta. Es promou allò que fa pinta comercial. La resta ja pot ser bo, ja, que ho té molt magre. I penseu que sé perfectament de què parlo, perquè he llegit obres boníssimes que passaran sense pena ni glòria per motius que res tenen a veure amb l'art de l'escriptura.

En fi, estimats lectors, em temo que no puc continuar. La llista seria tan llarga que els bons amics d'aquest diari em renyarien (i amb raó). Amb tot, no vull acabar l'any negativament. Per això brindo amb vosaltres per al 2011 i us demano que, bonament, us plantegeu les meves preocupacions. Tal vegada entre tots hi podrem fer alguna cosa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH