Reflexions sobre el cas Mascarell

Redacció Catalunyapress

El fitxatge de Ferran Mascarell per Artur Mas - sembla que com a segona opció, si fem cas a la llista de dones que haurien rebutjat el càrrec- ha aixecat una gran polèmica, tant en l'entorn socialista com en el convergent. El primer que he de dir és que em sembla perfectament legítim tant que Mas li hagi proposat ser conseller com que Mascarell hagi acceptat. No crec en els partits com a sectes. Afortunadament, tot i que alguns parlen amb molta lleugeresa d'opressió, encara tenim un grau de llibertat suficient per prendre les decisions individuals que creiem convenients.

Dit això, no em puc sostreure a l'impuls de fer algun comentari. La primera és que la gestió de Mascarell, com la de tot governant, haurà de jutjar quan hi hagi elements de judici suficients. Per tant, el que aquí dic no té res a veure amb que sigui un bon o mal conseller. Segurament, com gairebé sempre, hi haurà opinions per a tots els gustos. En tot cas, la meva opinió la deixo fins a veure què passa.

La segona és que no crec que ens trobem davant d'un cas de conversió sobtada, a l'estil de la caiguda del cavall de Sant Pau. Des de l'any 2000 comparteix un sopar-tertúlia molt distingit i elitista amb il·lustres convergents i ha freqüentat els actes de la Casa Gran del catalanisme.

Sóc dels que pensen que Mascarell encarnava una de les dues famoses ànimes socialistes, el pacte intern de les quals ha sustentat la direcció socialista des de la derrota de la nova majoria d'Ernest Lluch. El congrés de Sitges no va ser més que un reajustament de poder entre aquestes dues ànimes, avui totalment superades per la realitat social.

Mascarell és un exemple d'aquells socialistes de la 'beautiful' que han militat al PSC perquè les circumstàncies històriques ho han volgut (règim franquista). Però també perquè així creien complir amb la seva missió nacional i personal. De passada, han obtingut un grau de poder personal i reconeixement social gens menyspreables. La tesi que han estat marginats pel PSC no se sosté. Trenta anys en primera línia, sense ser majoritaris, admeten poca rèplica, encara que veig que Pilar Rahola en el seu article de 'La Vanguardia' vol presentar al nou conseller com a víctima. Espero i desitjo que Salvador Sostres no tingui raó en qualificar-lo com el rei de "les llistes negres".

Però davant la pèrdua de l'hegemonia ideològica de l'esquerra, l'auge del nacionalisme i la pèrdua de poder del PSC, Mascarell ha considerat oportú resituar-se on la seva epidermis es troba més còmoda. I si d'aquesta forma contínua en el poder millor per a ell. No hi ha res criticable, tot i que potser Mascarell ha fregat el límit, en promocionar-se fins a l'últim moment com alcaldable del PSC per Barcelona.

Crec que la sortida de Mascarell del PSC, i d'altres amb el mateix origen i identitat és clarificadora i pot servir perquè el partit abandoni d'una vegada la seva dualitat d'ànimes i aposti definitivament per una catalanitat no basada ni en la història ni en els ancestres ni en l'esforç d'integració dels immigrants de primera generació. Una sola ànima conseqüència de la identitat pròpia, però complexa i plural, dels catalans d'avui. I aquesta síntesi no l'encarna, com ja he dit, el perfil de Mascarell, però tampoc el d'Antoni Castells ni el de José Montilla o Celestino Corbacho. El repte del PSC és trobar el / la líder que encarni l'essència d'una part sociològicament majoritària de la societat catalana, perquè aquesta pugui veure reflectida en ella o en ell. I si la sortida de Mascarell ajuda i, a sobre, resulta ser un bon conseller, millor que millor.

En les eleccions els vots es decanten per identificacions més o menys conscients amb els candidats. Aquest és el primer repte del PSC. Els altres problemes (desgast per l'exercici del poder, modernització ideològica, relacions amb el PSOE, crisi de la socialdemocràcia) són importants, però conjunturals. I si no que preguntin als britànics, que, segons les últimes enquestes- han tornat en pocs mesos al partit laborista seva condició de primera força política.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH