Mascarell i el Octubre Rojo

Redacció

L'escena política catalana viu moments de convulsió d'una magnitud que pocs podien presagiar ni 24 hores abans de la passada cita amb les urnes. Un autèntic terrabastall porta a les catacumbes les dues principals formacions del tripartit. Només aquest tuf de descomposició interna pot explicar que un dels pesos pesants d'allò que en diem l'ànima catalanista del PSC, Ferran Mascarell, es passi a l'altre bàndol. Li va costar tant decidir-se, que ha necessitat tot un cap de setmana. És com aquelles pel·lícules en què el soldat a les trinxeres, abandonat pels seus, enfangat fins a les orelles, famèlic i amb l'uniforme estripat, cau seduït pels cants de sirena que li arriben de l'enemic i que li prometen poc menys que el paradís si tira el fusell. La diferència és que aquí no es tracta de ficció i el protagonista, a més, no és un soldat sinó tot un capità. Recorden Marko Ramius, el comandant del Octubre Rojo? Al capdavant del seu submarí nuclear fa creure a tothom, inclosa la seva pròpia tripulació, que vol escombrar l'etern enemic americà amb els seus míssils, per finalment lliurar el submarí i ell mateix al país de les barres i les estrelles. Mascarell ve a ser el nostre Sean Connery. També ell aspirava a heroi nacional, l'home que evités la derrota dels seus davant els convergents en la pròxima batalla per Barcelona, que Hereu sembla tenir perduda. La URSS era llavors un ens en descomposició, com ho sembla (o ho és) ara el Partit dels Socialistes de Catalunya. A vegades, la realitat supera amb escreix la ficció.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH