PACIÈNCIA DE SANT

Redacció

Si la tradició adjudica a Job la virtut de la paciència sense tenir en compte a Getsemaní que va veure com li calcigaven l'hort tota la nit sense dir res, vist el vist ahir i amb el permís del meu volgut Manuel Fernando, que és gallec de pro, caldrà considerar al Senyor Santiago com a candidat al lloc de "pacienzudo".

Cada vegada que a Espanya ocorre alguna cosa digne de figurar en els anals, allà que es van els próceres a donar-li la brasa al "matamoros". Ahir li va tocar el torn de rebre l'ofrena de la Copa del Món i a això es van aprestar els representants de la RFEF que, de pas, aprofitarien la visita a les terres de Rosalía per entrar-li al marisc i al mol·lusc que, per aquells pagaments, és de qualitat reconeguda.

No hi ha un preboste que es preciï que no hagi fet una abraçada a Santiago que, suposo jo, ha d'estar fins a la petxina de pelegrí de ser toquetejat amb qualsevol motiu, però calla i mira des de la seva talaia, sorprès i pacient, a aquesta Espanya que s'allunya, cada vegada més, de la seva cultura cristiana però que aprofita qualsevol conjuntura per creuar el pòrtic del Mestre Mateo i portar-li al sant les coses més pelegrines.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH