És una gran notícia que hàgim trobat un interlocutor al món del cinema

|

X. Prera.- El President de l'Acadèmia del Cinema, Álex de la Iglésia, ha convocat dijous que ve al matí una reunió amb diferents representants de dos mons fins ara antagònics, el dels creadors i els internautes, per tractar d'arribar a un acord en el marc de la Llei Sinde.

Valorem amb el President de l'Associació d'Internautes, Víctor Domingo, les possibilitats d'èxit d'aquesta reunió ?que podria ser la primera d'un procés negociador- i de les conseqüències de la 'setmana gran' del món d'Internet i les xarxes socials.

--Álex de la Iglesia ha convocat a una reunió per a aquest dijous a gent del món internauta. Què us sembla la iniciativa? Acudireu?
--Ens ha convidat i et puc confirmar que acudirem. És una molt bona senyal i, per a nosaltres, una notícia: que puguem parlar amb un interlocutor de l'altra banda. Penso que mai hem rebutjat el diàleg, encara que no sé en quins termes es produirà la reunió. El primer és saber de què estem parlant, si es pot arribar a un acord i si realment Álex de la Iglesia és la persona indicada per discutir, perquè no se si és l'Acadèmia del Cinema la que fa la Llei Sinde o el Ministeri de Cultura. Llavors, cal veure en nom de qui parla De la Iglesia.

--La tesi que ha defensat ell aquests dies va en la línia d'argumentar que en aquest conflicte hi ha un actor tapat, que serien les empreses telefòniques. Què n'opina?
--Si creu que les telefòniques són un actor a tenir en compte, que les convoqui a la reunió. Jo per descomptat no vaig representant-les, represento únicament a l'Associació d'Internautes.

--En qualsevol cas, quin missatge voleu traslladar des de l'associació?
--Sobre la Llei Sinde, simplement que no estem d'acord en organitzar comitès al marge del sistema judicial. Ara, estem disposats a parlar com es poden conjugar els drets d'autor i la propietat intel·lectual al món digital, i explicar les nostres experiències i que ells ens expliquin les seves per obrir un procés de debat participatiu. Ara bé, no es pot oblidar, en qualsevol debat d'aquest tipus, el canon digital.

De tota manera, destaco més la possibilitat de parlar amb algú de l'altre camp més enllà dels mitjans de comunicació o les discussions i opinions radicals, de les quals hem escoltat moltes en els últims dies. Crec que podem trobar molts elements en comú, però ha d'haver-hi voluntat per part de tots de separar les arestes.

--De la setmana passada s'ha destacat el paper de les xarxes socials. Creu que es pot definir com a determinant?
--Són importants, i cada vegada les utilitza més gent. La gent està més comunicada i pot participar més. No es tracta de xarxes sinó de persones, perquè hi ha un nombre molt important d'internautes en aquest país que té molt clar el que pensa sobre els drets d'autor, l'intercanvi d'arxius i els drets civils en Internet. Sobre això últim hi ha molta gent que ha treballat i ha elaborat unes argumentacions molt potents. I són opinions que són compartides de manera molt majoritària, i que van en contra del Govern i la indústria cultural.

--Una de les crítiques a aquest tipus de mobilització és que no s'ha estat capaç de portar-la al carrer. Què ha fallat?
--Estem davant l'etern debat. Els sindicats han tret al carrer a milers de persones contra les retallades socials i no han aconseguit massa enfront del Govern. No és una crítica, sinó una reflexió. Com a internautes, el nostre terreny és la xarxa, i encara que és veritat que la relació Internet-carrer encara no està del tot polida, no som infraestructures offline, i és en l'online on tenim força.

--Creu que el Senat podria aprovar la llei en els mateixos termes que va ser rebutjada al Congrés?
--Seria un error. També des del punt de vista polític. De vegades perdem el punt de partida. La llei no parla de drets d'autor, sinó de crear una comissió que pugui actuar de manera paral·lela a la justícia. I això els polítics n'hi han de pensar molt, perquè cap un recurs al Tribunal Constitucional que, de ser acceptat, obligaria a desfer tot el caminat. Que es rebutgés al Congrés suposa, més enllà del mercadeig dels grups polítics, que hi havia un problema de fons, i és que la llei no se subjectava jurídicament.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH