Mascarell i la llei de ferro dels partits

Redacció Catalunyapress

No em sumaré a la caça de bruixes que farà amb Ferran Mascarell. No és necessari, Mascarell és fill d'una forma d'entendre la política i víctima d'aquesta mateixa forma. El problema dels partits polítics és que s'aplica la llei de ferro de l'oligarquia, al final acaba governant i exercint el poder una petita oligarquia que a més genera al seus voltants una espiral de silenci.

Quan es potencia que el callar i el créixer és el que fa pujar dins les estructures de poder, el resultat és que hi haurà gent que calli i creixi. Independentment del seu talent i capacitat personal (que Mascarell té, encara que no és el geni que ens volen fer creure).

Si la cultura política és que la gent no se surti de la línia i calli, tindrem gent que no se surt de la línia i calla si vol prosperar. Si la cultura política és la cultura de la gestió del poder i no del debat polític tindrem gent que es mourà sota la cultura de la gestió del poder.

Els partits són formalment democràtics però en la pràctica s'aplica la llei de ferro, al final el que maneja la repartidora de càrrecs i prevendes té la paella pel mànec i les estructures mitjanes acaben sent mediàcrates i no meritocràtiques.

Mascarell no és el traïdor o el monstre que intentem dibuixar, no és més que un mediòcrata una mica avantatjat que es va quedar sense càrrec, que no va trobar com mostrar les seves opinions dins del partit (per la seva pròpia covardia, però també perquè els partits no permeten aquestes dissidències o simplement quan es donen eludeixen els debats), i que mantenint un interès per la política i la gestió pública s'ha sumat al primer que li ha ofert una via on expressar-se. Al principi en articles a la premsa, després acceptant un càrrec en un govern.

Quan s'analitzi el fenomen Mascarell no ens podem quedar en l'ànsia de poder i protagonisme de l'ex-conseller i ex-regidor socialista, sinó en quina cultura de partit cal quan algú que queda exclòs del primer cercle de poder no pot o no s'atreveix a parlar internament, quin tipus de selecció de quadres hi ha per què ens sigui igual tenir a algú que és capaç d'estar en un govern socialdemòcrata i en un altre liberal-conservador, i quin tipus de gestió de la dissidència tenen els partits (especialment en el qual milito, el PSC) i com centrifuga talent.

Quedar-nos només en el tactisme de Mas i en la suposada traïció de Mascarell, per a mi, és un error.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH