|

Europapress.- La secció segona penal de l'Audiència Provincial de Castelló ha decidit en un acte sobreseure la causa oberta contra el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, per suposats impagaments fiscals entre els anys 2000 a 2003 en considerar que no es va produir un acte d'interposició que interrompés la prescripció d'aquests delictes.

D'aquesta manera, aquesta instància judicial estima parcialment el recurs de queixa interposat per Fabra i la seva exdona, María Desemparats Fernández, contra l'acte de 21 de juliol de 2010 del jutjat nombre 1 de Nules (Castelló) que determinava la continuació de la tramitació de les causes obertes contra ells per suborn, tràfic d'influències i delictes fiscals.

No obstant això, en el seu acte, donat a conèixer aquest dilluns, l'Audiència resol desestimar el recurs interposat per la defensa de Fabra en la part corresponent als fets relatius a les suposades influències i els pagaments i cobraments realitzats, per la qual cosa en aquest àmbit la causa seguirà avanci.

El recurs de Fabra es basava en la prescripció dels presumptes delictes fiscals per descoberts superiors a 120.000 euros en diversos exercicis de l'IRPF diferents al de 1999, que, segons recorda l'Audiència, "sí va ser objecte d'una denúncia per part de l'Agència Tributària i d'un acte que ho va admetre incoant les oportunes diligències prèvies", i que, a més, no havia existit interposició judicial pel que la simple presentació d'una denúncia o querella no interrompia el termini de prescripció.

Per la seva banda, tant el jutge instructor com l'acusació consideraven que sí s'hauria donat aquesta interposició judicial respecte als presumptes fraus per mitjà d'un acte que va dictar el 28 de febrer de 2006 la pròpia Audiència.

Sobre aquest tema, l'Audiència aclareix ara que aquell acte responia a certes diligències sol·licitades per l'acusació particular i que llavors "l'única denúncia interposada esdevenia de l'informe de l'Agència Tributària de València amb referència concreta al període impositiu de 1999 i referit a l'IRPF i no a un altre tipus d'impost". "No existien imputacions respecte d'altres delictes, sinó gens més que la petició de prova pericial sobre un marc temporal --1999 a 2004-- i per l'eventual incidència fiscal", agrega.

L'òrgan judicial incideix que la petició de la prova "no va generar ni es va tenir mai com una ampliació de denúncia o querella dels anteriors fets". En la mateixa línia, considera "en cap manera possible ni acceptable" suposar que l'autorització de la prova judicial amb la finalitat de comprovar imputacions concretes ja existents signifiqui un acte d'interposició que interrompi la prescripció.

"Mínima promptitud"

"El que hagués estat normal i per descomptat previsible a data de 28 de febrer de 2006 --apunta l'acte-- és que el dictamen pericial s'hagués realitzat amb una mínima promptitud i que amb el constatat en el mateix, si s'hagués evidenciat algun descobert impositiu, l'instructor, bé d'ofici o a instàncies de part, ho hagués convertit en imputació concreta".

Per tot això, es conclou que en el present cas "no es va presentar nova denúncia o querella, ni una ampliació de les existents, per estendre la causa més enllà de l'IRPF de 1999 respecte de Fabra, a altres fets constitutius de delictes fiscals".

Quant al suposat delicte de tràfic d'influències, encara que l'Audiència expressa "reserves" respecte a la declaració de l'empresari Vicente Vilar, admet que l'entramat "" d'entitats constituïdes entorn de Naranjax SL (Artemis 2000 i Carmacas SL), amb la participació de Fabra i membres de la seva família, juntament amb una reunió reconeguda per aquest últim a Madrid amb autoritats són dades "d'aparentment potencial confirmador" del declarat per Vilar.

Afegeix l'organisme que "la intervenció de Fabra com a possible mediador en la venda del producte 'piclor' per preu de 182.000 euros, dóna idea de la suculenta importància d'aquelles autoritzacions que estaven pendents per a altres productes de Naranjax".

L'acte recorda com el propi Fabra va reconèixer a la seva declaració que Vilar li havia demanat ajuda per solucionar el "problema d'embús" que els seus productes fitosanitaris tenien en el Ministeri i que li havia ofert contrapartides, que, segons ell, hauria rebutjat perquè l'únic interès que li movia era "el benefici" que podria rebre el sector de la província.

No obstant això, l'Audiència argumenta que "no hi ha notícia que en l'exercici de tal espècie de patronatge oficiós o mecenatge provincial" s'hagi donat en altres casos "una coincidència en forma de significativa creació simultània d'una intimitat empresarial (amb rerefons familiar) com la que suposa Naranjax SL (de la persona que li havia fet arribar el problema de les autoritzacions fitosanitàries) i Artemis SL (en la qual intervenia les esposes de Fabra i Vilar), ni importants pagaments significativament coincidents de Vilar o Naranjax SL a Carmacas SL (de Fabra i fills)".

Indicis

Tot això, subratlla, "genera uns interrogants que poden cobrar la categoria d'indicis" i, per aquesta raó, creu "fonamental la valoració de la prova que pogués desenvolupar-se en judici oral" i acorda que segueixi la causa.

L'acte s'expressa també sobre el possible delicte de suborn, sobre el com manifesta que aquest tipus penal "no es desprèn de cap manera dels fets concretats en l'acte recorregut, doncs en cap apartat s'indica que l'actuació de Fabra ho anàs en funcions pròpies del càrrec de president de la Diputació de Castelló".

"Efectivament, si atenem a les funcions corresponents a tal càrrec, cap de les iniciatives que s'imputen a Carlos Fabra en forma d'interessar-se o intervenir a Madrid davant les autoritats de les Corts Generals o el Ministeri d'Agricultura, en favor dels productes fitosanitaris del Vilar pendents d'aprovació, a canvi de certes quantitats de diners, es poden emmarcar en les activitats relatives al càrrec de president de la Diputació", assevera l'Audiència, que precisa que "tal vegada aquest tipus de procedir pogués considerar-se tràfic d'influències o tal vegada infraccions del tipus disciplinari, però no és pròpiament suborn".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH