La sentència i el pacte

Redacció Catalunyapress

Aquest dimecres ha estat un dia un dia mogut políticament. Artur Mas haurà de mostrar els seus dots de lideratge perquè la seva aposta per la "tensió controlada" no acabi en descontrol i fractura interna.

La sentència del Tribunal Suprem (TS) - que es coneix des de fa almenys dos dies - ha provocat un pacte escrit entre CiU i PSC que, pel seu contingut, és absolutament inusual per aconseguir l'abstenció en una votació d'investidura. L'acord s'assembla a un pacte de legislatura que, en conseqüència lògica, hauria de comportar el vot favorable per part del PSC. I, tot i estar menys desenvolupat, l'acord també recorda al pacte PSE-PP a Euskadi.

Bona part de les principals polítiques a desenvolupar per un govern estan contingudes, encara que breument, a l'acord. Fins i tot podria considerar-se com un pas previ per a un govern de coalició. I si no es fa, al meu parer, és més per raons polítiques que programàtiques.

En relació a la sentència del TS, la primera reacció de CiU i PSC ha estat treure ferro a l'assumpte, tot afirmant que no qüestiona el sistema d'immersió lingüística ni deroga cap norma catalana. És cert. Però també ho és que els "errors puntuals" o els "casos superats", al·legats pels portaveus dels dos partits, no responen a tota la veritat. La posició del TS, basada en la del Tribunal Constitucional (TC) - que afirma que el castellà també ha de ser llengua vehicular - no implica acabar amb la immersió lingüística en català, com diuen els més radicals des de Catalunya. Però tampoc no permet afirmar que aquí no passa res i que tot ha de seguir igual.

El reequilibri que preconitza el TS obliga a ampliar la presència del castellà als plans docents, en línia de la tercera hora de castellà, en el seu moment aparcada de facto. Donar una matèria com a mínim en castellà, a més de Llengua i Literatura, no implica acabar amb la immersió ni debilita el català. En canvi permet donar sortida legal a l'actual situació i jo afegiria que millorarà la formació dels nostres alumnes. Com saben els lectors d'aquesta columna, aquesta ha estat la meva posició de sempre.

Donada la visceralitat que provoca el tema, cal que els polítics justifiquin la part més noble de la seva professió i s'abstinguin d'avivar la confrontació. En aquest sentit el pacte CiU-PSC pot ajudar. Des dels dos extrems no li ho posaran fàcil.

Finalment un aclariment per a aquells que reivindiquen la independència per imposar un estat monolingüe: la Unió Europea protegeix les minories lingüístiques (si és que els castellanoparlants ho són). Per tant en un estat independent amb reconeixement internacional, el castellà hauria d'estar present en les institucions i en l'ensenyament. I la independència no té res a veure amb la llengua: els Estats Units o Austràlia es van independitzar en anglès i els països llatinoamericans, en castellà o portuguès.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH