Maneta de milions

Redacció Catalunyapress

Vagi per davant que sóc poc amant d'apostes i loteries, portin o no el segell de l'Estat. Però en els temps que corren veure tanta gent rient, besant-se, destapant ampolles de cava, plorant de felicitat, oblidant per unes hores les penúries del dia a dia, el com pagar la hipoteca i arribar a fi de mes... ¿què volen que els digui? Que visqui la Grossa, el bombo, els nens de Sant Ildefons i la mare que els va parir. Aquest any em sumo als quals van ser tocats per la deessa Fortuna, ni que sigui en un brindis simbòlic per celebrar que la sort és també bona justiciera. Sort que aquesta vegada ens arriba per partida doble. Primer, perquè va anar a parar allà on més falta fa, a barris, cases i famílies enfonsades per la crisi, fartes de pregar a Déu o a qui sigui per donar de menjar als seus fills. Això que alguns anomenen el cinturó vermell, com si les ciutats nascudes a la calor del desenvolupament industrial fossin esclaves d'una determinada opció política. I dic per partida doble perquè té nassos que el nombre agraciat, el culpable de tanta felicitat supina, acabi en 5 i 0, una maneta en forma de pluja d'euros, per a gaubança de la parròquia culé i conya dels eterns rivals. Però qui està aquí a dalt portant les regnes de tanta fortuna, que sembla retre homenatge a l'astre rei de la pilota? Clar, tants milions no podien buscar millor empara que les terres d'Espriu, Riba i Maragall, poesia pura desplegada sobre el mantell verd de l'estadi. Els prometo que l'any que ve compraré un dècim.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH