CiU govern. PSC alternativa

Redacció Catalunyapress

El 28N la ciutadania de Catalunya va decidir de posar el govern i la gestió de la crisi en mans de la dreta. No de la dreta més dura sinó de la dreta moderada, de discurs amable però discurs farcit sempre d'intangibles. Durant la campanya electoral l'esquerra va enviar un missatge a l'electorat dient que el tripartit no era un govern d'entesa, sinó que era una esquerra esquerdada. I la ciutadania no va dubtar en castigar els que renegaven d'haver-se conegut i va cedir el poder als que predicaven un futur millor per Catalunya.

Superats els dies d'eufòria per la dreta i de dol i de lamentacions per l'esquerra, arrenca ara la nova legislatura. Artur Mas fa un discurs d'investidura més amable que els de campanya, conciliador, amb full de ruta senyalant fites però també farcit d'intangibles. Què vol dir, per exemple, la "transició nacional"? Com aprimar l'administració sense que se'n ressentin els serveis? El "pacte fiscal", que ja no es diu concert econòmic, entra a l'hivernacle a l'espera de qui guanyi les eleccions generals del 2012?

Dilluns, Mas va ensenyar la partitura. Caldrà veure ara com la interpreten els músics que seleccioni. I en aquest nou context, tant important és l'arrencada de la singladura del govern de Mas com el paper que hi jugui l'esquerra. Malgrat la patacada electoral les forces d'esquerra no poden fer ni un sol dia de simples espectadors.

I el PSC ha d'assumir, també des del primer dia, no només el paper d'oposició sinó i per damunt de tot el rol de pal de paller de l'alternativa socialdemòcrata.

Caldrà per això bastir una estratègia que no estigui pendent, d'entrada, per altres conteses electorals tot i que s'hi trobarà forçosament condicionada.

Per començar cal consolidar el discurs en defensa de les polítiques públiques, sobretot en educació, en salut, en seguretat i cohesió social. Caldrà defensar la vertebració del territori amb infraestructures consolidades i amb un fort protagonisme dels ajuntaments. Caldrà teixir una política d'aliances amb socis fiables de l'arc parlamentari i amb el món associatiu tan divers de l'anomenada societat civil. Caldrà que refaci l'aliança amb el món de la cultura i trobar noves maneres per transmetre mediàticament el discurs.

El PSC haurà de trobar també noves maneres, noves veus, nous rostres, nous dirigents per visualitzar la necessària renovació del partit.

Regeneració de les polítiques. Regeneració del partit. Li toca al partit socialista no només ser oposició sinó ser alternativa. Els socialistes catalans no tenen només dues ànimes. Tenen moltes ànimes però totes elles arrelades a la voluntat de ser gresol de convivència d'un país fet de diversitat i d'història mil?lenària. Els socialistes catalans hauran de mostrar i defensar la compatibilitat de la construcció de la nació catalana amb la necessària interdependència del món globalitzat, començant per l'aposta del model federal de l'Estat en el marc d'una consolidació de l'Europa de les nacions.

Comença un nou cicle. Des de l'oposició però sobretot com alternativa, l'esquerra i més concretament el PSC, hi ha de tenir protagonisme.

Josep M Balcells
Periodista i exdiputat

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH