Mi Buenos Aires querido

Redacció

No es preocupin, quan s'hagi acabat el debat i Artur Mas sigui el President de la Generalitat no m'amagaré darrere de la taula del meu ordinador, sinó que acudiré a la meva cita amb els lectors explicant-los com es veuen les coses del país des d'aquest lloc tan efímer com és l'edició d'un diari digital. Ara el que toca és escoltar a uns i altres, veure les seves cares i els seus gestos, per poder albirar a través d'ells o malgrat els mateixos, el que ens espera en el futur immediat. El cert és que, des de la resta de l'Estat, ens miren amb una certa curiositat, no massa, perquè de les nostres reivindicacions, justes i injustes, estan fins a els mateixos melindres. Per cert els millors, els recordo, són els d'Allariz. I aquest desamor que ens inunda als de l'Ebre per a dalt i per a baix, fa que ens sentim tremendament pessimistes de cara el futur, perquè resulta difícil endevinar que hi ha de bo enmig de tanta confrontació o desinterès. Pels independistes, però també per als espanyolistes, els actuals són uns moments claus per al nostre esdevenir immediat. I aquesta coincidència entre els dos vèrtexs ideològics, m'espanta tant, que estic pensant molt seriosament, després de quaranta anys de cotització a la seguretat social, si no seria una bona idea tornar a agafar la meva guitarra i "creuar" l'oceà cap a 'Mi Buenos Aires querido', la meva segona casa, com quan tenia divuit anys -¡qui els agafés!-, perquè amb tant de llest solt, els ximples no tenim res a fer.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH