3D

Redacció Catalunyapress

Fa uns dies em va convidar a sopar un amic de possibles; el seu lloc en l'administració, per via política, fa que contempli la crisi amb ulls llunyans i al seu domicili conjugal no falta un detall: un Ipad d'aquests reposava sobre una tauleta, un telèfon d'última generació va estar interrompent la conversa tot el temps però l'estrella de la vetllada va ser el televisor 3D.

Es tracta d'un objecte al que ha de mirar-se amb ulleres de colors per contemplar com se't vénen a la cara les bestioles blaves d'AVATAR, pel·lícula que em vaig veure obligat a mirar sota pena de marxar-me d'aquella casa cualladeta de ximpleries tecnològiques i quedar com un groller.

Quan vaig recuperar la llibertat, vaig caure en el compte que la invitació no havia estat l'acte generós de l'amic que, seguint els mandats nadalencs, convidava un pobre a la seva taula; solament tractava de mostrar el 3D a tots aquells que figuràvem en la seva agenda encara que visquem allunyats del seu cercle de privilegiats.

Conclusió, si tens un 3D i no ho ensenyes descobreixes que no serveix per a res.

Amb les meves ulleres de veure el poc que veig, quan vaig arribar a casa em vaig veure, d'una tirada, Casablanca i Ciutadà Kane, que són en blanc i negre, per compensar la vetllada estúpida que acabava de viure on l'important era el continent i no el contingut.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH