La plaga incurable

Redacció

Sospitava que el nou premi Nobel de Literatura anava a aprofitar el discurs de lliurament del guardó per llançar un altre 'órdago' als nacionalismes perifèrics. Pel que sembla, per a Vargas Llosa tot es redueix a bons i dolents. Entre els primers, els patriotes, com ell. Entre els segons, tots els altres. Segons ell, les pàtries "no són les banderes ni els himnes, sinó un grapat de persones i llocs que poblen els nostres records". I els nacionalismes, una "plaga incurable del món modern i també a Espanya, que espatllen aquesta història feliç". Desconec si l'escriptor peruà, nacionalitzat espanyol, crida plaga també als nacionalismes que fa un parell de segles van portar a Amèrica del Sud a independitzar-se d'Espanya i a constituir-se en estats sobirans. Però intueixo que la seva opinió no ha de distar molt de la d'aquells monarques hispans farts de les aventures dels seus coetanis d'ultramar Bolívar, Martín i companyia, terroristes per a la corona, als quals haurien tallat el cap si haguessin tingut l'oportunitat. No sé si anomenarà plaga també als moviments nacionalistes que en l'últim terç del segle XIX van donar lloc al naixement d'Itàlia i Alemanya, com a extensió en el polític del romanticisme literari, per cert. Ja posats, senyor Vargas Llosa, tregui'ns de dubtes als catalans que ens sentim catalanistes, i aclareixi'ns si som dels bons o dels dolents. No sigui que, sense jo saber-ho, acabi sent una plaga i a algú li doni per posar-se una altra vegada en pla cabdill exterminador. I enhorabona pel Nobel, m'agrada molt més com escriptor que com a polític.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH