Un error imperdonable

Redacció Catalunyapress

"Nois, aquí us quedeu", i Montilla va deixar els seus amb un pam de nassos, encara groguis davant la dimensió de la desfeta. Què passa quan els polítics no fan cas al carrer? Que s'estavellen. En democràcies, no hi ha excepcions. Passa sempre. D'exemples en tenim un cabàs. El PP va perdre les eleccions del 2004 per ficar-se en una guerra que la gent no volia. Vostès diran que hi va haver uns atemptats que en van condicionar els resultats. Cert, però es van gestionar de tan pèssima manera que la gent va interpretar que els estaven enredant. I això els va condemnar irremissiblement. Fa set anys, federalistes i independentistes es van reunir al Saló del Tinell per segellar el primer tripartit. Montilla el va reeditar, malgrat que, al carrer, la fórmula no agradava. Trair la marca és un fet imperdonable en política. Es paga molt car. És el que van fer uns i altres, aliant-se contra natura. "No hem sabut comunicar", diu Montilla, que és, per altra banda, el que sempre es diu quan un govern fracassa. I tant que van comunicar. Molt, més del que segurament volien, però en la direcció equivocada. Quan l'estratègia falla, la comunicació, que en forma part, fa aigües. Ni el millor comunicador pot fer res davant d'un projecte sense cap ni peus. El segon tripartit va enviar un missatge al carrer ben clar: som federalistes i independentistes, és evident que no ens entendrem mai de la vida, però per conservar el poder fem el que calgui, fins i tot trair les nostres sigles. Aquest va ser l'error. Un de tan clamorós i evident que encara avui sembla mentida que els hagi pogut passar.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH