"Penso i visc enmig de la cultura i de la literatura"

|

CatalunyaPress.- Anna Maria Villalonga participa als Premis Blocs de Catalunya amb dos espais en la categoria de literatura i un en la de cultura. Hem anat veient la dedicació i l'esforç que tots els editors dediquen als seus blocs. Ella ho fa per partida triple i els resultats són implecables. Villalonga és un reflex de la passió per transmetre i comunicar sense fronteres per mitjà de les noves tecnologies.

--Qui hi ha darrere del bloc?
--Bé, abans de res volia dir que jo tinc 3 blocs i que, afortunadament, tots tres es troben ara mateix col?locats com a finalistes (un en la categoria de cultura i dos en literatura).

Darrere dels meus blocs hi ha l'Anna Maria Villalonga, una persona molt activa i molt inquieta intel?lectualment, llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana. Ara mateix sóc investigadora i professora associada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i estic acabant de redactar la meva tesi doctoral sobre el teatre breu en català del segle XVIII.

Una entusiasta de la lectura, de l'escriptura, del cinema, de la bona música. Algú, sobretot, amb moltes ganes d'aprendre. De vegades penso que he nascut per a ser estudiant, que aquest és el meu estat natural, perquè res no em produeix tant plaer com aprendre coses noves.

Crec també que sóc una persona que, malgrat els cops que dóna la vida, pot recuperar-se i tirar endavant, per molt que costi. Es necessita energia i una mica de sentit de l'humor. El quid de la qüestió és saber gaudir de les coses petites i intentar tenir una rica i profunda vida interior.

--Quin és l'objectiu del bloc?
--El meu primer bloc, "El racó de l'Anna", és un bloc de cinema. El vaig començar fa 4 anys i la veritat és que no recordo com va ser. Però hi vaig posar molta il?lusió, malgrat que no dominava encara la tècnica. No sabia ni penjar fotos! L'objectiu: fer crítiques de cine personals i donar notícies d'aquest àmbit. M'ho passava molt bé fent les crítiques i era feliç quan les llegien els meus amics i coneguts. Després, vaig passar a publicar crítica en paper, en una secció mensual sobre cinema de culte intitulada "Fora de cartellera", a la publicació del País Valencià "La lluna en un cove".

Els altres dos blocs, "El fil d'Ariadna" i "A l'ombra del crim", són de literatura. "El fil d'Ariadna" posseeix una finalitat divulgativa en relació sobretot amb la llengua i la literatura catalanes. El vam començar com una revista literària juntament amb el meu marit, però al final me l'he quedat jo sola. Hi publico literatura de creació (poesia i prosa), notícies d'actualitat i articles que tenen a veure amb el món de les lletres. Va dirigit a lletraferits i amants de la lectura, però pot agradar a tothom en general. El meu objectiu sempre és no cansar la gent i arribar a un públic ampli. Només així podem promoure la creació en català a tots els nivells.

"A l'ombra del crim" és ara mateix la nineta dels meus ulls. Em van animar a crear-lo la meva amiga Maria i el meu marit Manel Mora. La Maria és una amant com jo del gènere negre i sempre canviàvem informació. Ella insistia en això del bloc, però jo em resistia per la quantitat de feina que tinc. Finalment, vaig accedir. I no me'n penedeixo. Estic molt motivada per tirar-lo endavant. Crec que he aconseguit que sigui variat, divulgatiu i alhora prou digne i formatiu, bonic estèticament i divertit. El cert és que a la gent li agrada molt. Objectiu: parlar de literatura negra, de terror, de misteri. Dels clàssics i dels moderns. També hi publico relats propis que s'adiuen amb la temàtica.
La meva fita bàsica sempre és, en resum, promoure (amb bon humor) la cultura, la llengua, les lletres. La lectura.

--Quan fa que l'escriu?

El de cinema, com he dit, ja fa 4 anys. Els altres dos, molt menys. "El fil d'Ariadna" té un any i mig i "A l'ombra del crim" complirà l'any el 6 de setembre

--Què la va motivar a escriure'l?

--Crec que, en part, ja ho he contestat abans. Si parlem en general, deixant de banda les circumstàncies concretes, tot es resumeix en la necessitat de transmetre, de comunicar. Jo he escrit sempre. De ben petita ja havia guanyat alguns premis. Escric contes, articles, poemes. Fins i tot tinc escrita una novel?la breu.

Publicar és molt difícil. Cada cop més. Els blocs, a banda de divulgar, serveixen per donar-se a conèixer, aprofitant les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies. El món dels blocs és apassionant. Coneixes molta gent i ells et coneixen a tu. Quan saps que allò que escrius no quedarà en un calaix o no només ho llegirà el teu entorn més proper, et sents motivat per continuar. Escriure és respirar, per a mi. I sóc conscient que no tothom sabia d'aquesta faceta meva abans de l'arribada dels blocs.

--Com canviaria la seva vida si demà li tallen Internet?

--Sincerament, no m'ho vull ni imaginar. No en sabria prescindir. És terriblement útil. Ho és per a la feina i per a la distracció. Segurament són incomptables les hores que m'he estalviat en relació amb la meva tesi. Poder consultar els catàlegs de les biblioteques a través de la xarxa i encarregar els documents amb antelació, no té preu. Per posar un exemple molt concret.

El mateix per a la comunicació amb els alumnes. Actualment, a la Universitat, el fluid intercanvi que s'estableix gràcies a Internet és inigualable. I ja no diguem per cercar "totes les coses del món". Qualsevol dubte, qualsevol informació, qualsevol oblit. Tot hi és. I, naturalment, em semblen molt útils els blocs i les xarxes socials, que han ajudat i ajuden a moltes persones. Amb tot, és clar que Internet pot ser un instrument perillós, però s'ha de saber mesurar i emprar correctament.

--És la mateixa persona la que escriu el bloc que la que viu la resta del dia? En què canvia?

--Exactament la mateixa. Estic segura que els lectors dels blocs que em coneixen personalment, fins i tot senten la meva veu quan llegeixen els textos. Jo tinc un defecte (que pot ser alhora una virtut). I és la sinceritat i l'espontaneïtat. No puc fingir. No en sé. Sóc riallera, xerraire i apassionada. Parlo de pressa i escric amb il?lusió. Decididament, sóc la mateixa. Penso i visc enmig de la cultura i de la literatura. No hi ha més.
Si algun alumne meu llegeix això, també sabrà de què parlo.

--Què estaria disposat a fer si guanya els Premis Blocs de Catalunya?

--Ui, la veritat és que això no m'ho havia plantejat. No ho sé. Vull dir, a mi el que m'agradaria és arribar a publicar literatura de creació. Aquesta és la veritat. Jo publico regularment, però sempre en relació amb les meves investigacions literàries. Seria molt feliç si allò que em surt de dins també pogués aparèixer. De tota manera, això és més aviat el que podrien fer els altres. No jo. Sincerament, no he pensat en arribar a guanyar.


--Encara compra premsa en paper?
--Només de tant en tant. Acostumo a llegir la premsa per Internet o a veure els telenotícies. No tinc gaire temps. Faig moltes coses (i tenir, a més, 3 blocs al dia, costa moltíssim).

--Twitter o Facebook? Per què?

--No conec gaire Twitter. No per res, simplement casualitat. La meva filla em va convidar a unir-me a Facebook i ho vaig fer sense massa convicció. Ara tinc una colla d'amics i m'ho passo d'allò més bé. He conegut gent fantàstica, poetes, escriptors, he recuperat coneguts antics. Molt bé. Aprofito l'avinentesa per saludar-los a tots sense dir noms (són molts), però ells ja ho saben. S'ho mereixen.

--Recomani'ns dos blocs (no val el seu)

--Si m'ho permeteu, en recomanaré 3. Com que són de categories diferents, no crec que passi res. Un és del meu marit, al qual ja heu entrevistat. Ho dic així de clar perquè està treballant per una bona causa que tots hauríem de recolzar. Parlo de "Blaugranes en cadira de rodes", que lluita per l'equiparació de drets de la gent amb mobilitat reduïda al Camp Nou.

Després, recomano el bloc "Matemàtiques, la meva passió". Trenco una llança a favor d'acostar les matemàtiques, tan maltractades, al món real. És un bloc molt interessant.

I "El bloc de la Shaudin Melgar-Foraster", una professora de la Universitat de Toronto, escriptora de literatura juvenil, que té un bloc magnífic, apte per a grans i joves.

Us convidem a visitar els blocs de l'Anna Maria Villalonga i compartir amb ella la seva passió per comunicar.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH