La consellera Tura ordena als Mossos que evitin l'acte de suport a Laura Riera

 

|

E.P.- La consellera de Justícia de la Generalitat, Montserrat Tura, ha carregat  contra els organitzadors de l'acte d'homenatge a la col·laboradora d'ETA Laura Riera, que aquest matí ha sortit de la presó de Brians 1, després de complir una condemna de nou anys. Tura ha considerat que el delicte que va cometre Riera  "no pot ser motiu d'homenatge per a ningú".

En una roda de premsa en Prada de Conflent, on ha inaugurat un curs sobre Dret Civil català que aquest any s'imparteix per primera vegada a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), la consellera, visiblement enutjada, ha preguntat si els organitzadors de l'acte "coneixen els noms dels ciutadans assassinats pel comando Barcelona d'ETA?", i ha confiat que els Mossos d'esquadra "s'encarreguin de fer complir l'ordre públic del jutge i no permetin la celebració de l'acte".

"No crec que es mereixi cap homenatge, no solament perquè ho diu l'Audiència Nacional, sinó per moltes altres coses", ha explicat Tura, que ha recordat que l'acte previst per a aquesta tarda no ha estat comunicat, per la qual cosa no compleix els requisits de llibertat de reunió i manifestació.

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va prohibir el divendres l'acte homenatge a la col·laboradora etarra convocat a la plaça del Raspall del barri barceloní de Gràcia, en considerar que la celebració suposaria l'exaltació "del currículum delictiu" de persones "vinculades a l'organització terrorista ETA".

Laura Riera va ser condemnada a nou anys de presó al maig de 2004 per l'Audiència Nacional, sentència confirmada pel Tribunal Suprem, per la seva col·laboració amb el 'comando Barcelona' d'ETA, que va actuar a Catalunya en els anys 2000 i 2001, i que va dur a terme atemptats com l'assassinat de l'ex ministre socialista Ernest Lluch.

Vinculada al moviment 'okupa', Riera treballava com a auxiliar administratiu interina en la secció de multes de l'Ajuntament de Terrasa (Barcelona), i tenia accés a la base de dades de la Direcció general de trànsit (DGT).

Valent-se de claus dels seus companys de treball, va facilitar al 'comando' matrícules de vehicles de forces de seguretat, així com la del cotxe del regidor del PP a Viladecavalls (Barcelona) Francisco Cano, assassinat per ETA el 14 de desembre de 2000.

Recolzo no desconvocat

Malgrat la decisió del jutge, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) ha manifestat que "cap tribunal té legitimitat per prohibir donar la benvinguda" a la condemnada per col·laborar amb ETA Laura Riera, que ha sortit aquest dissabte de presó. El col·lectiu manté la convocatòria de l'acte en suport de Riera.

En un comunicat, l'associació ha assegurat que l'acte de benvinguda és un "reconeixement a ella com a persona, amiga i militant dels moviments socials de Terrassa".

L'associació ha condemnat la "campanya de criminalització duta a terme per la dreta espanyolista i la manipulació que han fet els mitjans de comunicació" i ha assegurat que l'Audiència Nacional va absoldre a Riera del fet delictiu pel qual se li imputava col·laboració amb ETA.

Segons SAT, l'única prova amb la qual va ser condemnada Rigués va ser una declaració autoinculpatoria signada després de cinc dies "d'aïllament i sota tortura".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH