ELS SOCIATES MADRILENYS

Redacció Catalunyapress

La Federació Socialista madrilenya és, per tradició, "la mare de totes les batalles ideològiques". Des que Tierno Galván, socialista del PSP, guanyava per majoria absoluta i deixava a Juan Barranco molt bé situat en la graella política del futur, els que han vingut després no han fet més que perdre vots entre l'electorat de la comunitat, ajudant, al mateix temps, molt poc, als candidats que s'han presentat a les eleccions generals. El demèrit d'aquest fracàs està en els propis dirigents socialistes madrilenys i el mèrit, per descomptat, cal atribuir-ho al propi PP, que ha sabut pescar de forma excel·lent en un riu sempre tan regirat. És un cas semblat a València, on, d'una majoria absoluta pròpia, s'ha vingut passant a contínues baralles de taifas que han arruïnat la credibilitat del Partit Socialista Valencià, i lliurat als populars el poder on s'han assentat fermament. Hi ha qui, no sense raó, li dóna la culpa d'aquests mals a les successives direccions de Ferraz, per voler imposar "els seus candidats" en cada baralla congressual, sense tenir en compte que "les bases" volen una altra cosa i la veritat és que, als militants rasos, poc se'ls pregunta mentre se'ls sacsa llançant-los contra l'adversari, obviant la seva opinió i les conseqüències. Ara es repeteix la història entre l'"ambiciós" Gómez i la "fantàstica" Trini. Hi haurà primàries, una cosa que mai ha sabut fer bé la dreta espanyola, que tria als seus líders per "designació", com feia Franco, i aquest procés democràtic dels del puny i la rosa servirà perquè les actuals enquestes engrandeixin la distància que Esperanza Aguirre li havia pres a la candidata Jiménez, que s'ha vist obligada a mullar-se la xucla en unes aigües per les quals no estava preparada, ja que l'"aparell" organitzatiu està, ara mateix, en mans del seu "fratern" rival, un tigre amb dents de sabre que vol arribar al poder costi el que costi. Esperem que aquest virus no sigui contagiós i arribi a la Catalunya post-electoral, perquè, en aquest país, quan algú diu "això ho arreglo jo" acaba la història en guerra o en moltes osties, per dir-ho clar.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat
direccion@pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH