VA A SER QUE NO

Redacció Catalunyapress

No acostumo a apostar; tampoc jugo a res; només em tempta ja el cupó de l'ONCE que, encara que mai em toqui, dono el meu euro per bé empleat sabedor del que l'organització té després de si. Però ahir, trist dia el d'ahir, que va dir Don Mendo, no vaig poder resistir l'envit amistós que se'm va llançar davant una tassa de cafè.

El tema de conversa, no hi havia un altre, era la perspectiva de primàries en el PSM amb el consegüent combat cos a cos entre Gómez i Jiménez. Es van creuar apostes molt serioses sobre el guanyador de tal trobada i quan em va arribar el torn, tercerejí i potser vaig fer malament terç, però és el que penso i va quedar en peus la meva proposta i els meus diners, escàs però necessari.

No hi haurà primàries, aquesta va ser la meva alternativa, no convenen a ningú i Zapatero té a la seva mà nomenar ministre a Gómez, encara que sigui de marina, i evitar la trobada.

Solament va apostar a la meva basa un vell socialista que va exposar com, en els seus temps de militància, mai s'arribava a la confrontació. Aquestes coses, va dir, es resolien sempre en els passadissos de l'agrupació a la qual jo vaig pertànyer. I va afegir, per això vaig deixar d'anar a les assemblees i vaig demanar que em citessin per als passadissos que eren molt més interessants.

I va ajuntar els seus diners amb els meus al "va a ser que no".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH