El futur del futbol i una tarda al Nou Estadi

Redacció Catalunyapress

"Quina banda", deia un. "Això no hi ha qui ho aguanti", se sentia dues files més a dalt. "Pagar trescents euros per veure aquesta gent, quin drama", li responia l'amic entre un mar de pipes. Tots tres marxaven un quart d'hora abans d'acabar el partit.

Són converses soltes escoltades aquest diumenge al Nou Estadi de Tarragona. Un bon amic m'havia convidat per veure el Nàstic ? Cadiz, un partit de la zona baixa de segona. Van guanyar els andalusos per 0-2, i els tarragonins s'han complicat la vida, però de la situació de l'equip de Luis César millor que en parlen els que en saben.

A mi m'interessa el futur del futbol. Crec, i odie ser jo qui cride al mal temps, que el futbol està en decadència. Passa com amb moltes coses del segle XXI: quan més eines hi ha per realitzar qualsevol activitat és, paradoxalment, quan entra en un camí de baixada molt difícil de repartir.

I és que siga en futbol o en qualsevol altra activitat, la clau és el repartiment dels recursos. Si hi ha més diners que mai però el 90% van als dos més poderosos, es normal que el nivell de la resta decaiga. Actualment, i ho deia en una entrevista Fernando Sanz, president del Málaga, baixar a Segona Divisió és una condemna no només futbolística sinó una ruïna econòmica: el club que descendeix està en perill de desaparició si els fonaments no són bons.

El partit de diumenge el va salvar Diego Tristán, un futbolista exquisit que s'ha reinventat a la 'Tacita de plata' després d'un inici de carrera prometedor i una llarga decadència a Anglaterra i Itàlia. Ara bé, el panorama futbolístic és més obscur. Són moltes petites coses. La Lliga dels 99 punts ?em negue a acceptar que ha estat la més emocionant-, el que alguns equips de la zona baixa renunciessin a guanyar a Barça o Madrid abans de trepitjar la gespa o l'etern debat sobre el model de negociació dels contractes televisius.

Soc molt conscient que amb tants interessos com mou el futbol l'immobilisme conservador dels que mouen els fils és molt difícil de trencar. Però mentre existeixi el Diego Tristán de torn que amb un control et fa remoure alguna cosa meravellosa a l'estomac hi haurà aficionats disposats a pagar i a tenir una opinió. I el futbol seguirà jugant-se, una vegada per setmana, a l'estadi. I potser canviem alguna cosa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH