Tràfic d'influències

Redacció

Deia José Luis de Vilallonga que ell havia viscut tota la seva vida utilitzant les seves influències, és a dir, el seu nom, els seus coneguts, les seves relacions. L'ús de les influències ha existit, existeix i existirà. Mentre no condueixi a la realització d'actes delictius és perfectament admissible encara que sigui injust, com la vida mateixa, per als que menys tenen.

Alguns països han regulat els lobbies, per, almenys, donar una certa transparència a aquest opac món. Els polítics tenen entre les seves funcions escoltar les peticions dels ciutadans, siguin els membres d'una ONG o d'una promotora immobiliària, i ajudar a agilitzar una administració sempre lenta i moltes vegades injusta, sense cobrar comissions i sense promoure actes il·lícits.

Recordo la màxima de l'Administració segons el meu professor de dret administratiu: a l'amic el cul, a l'enemic pel cul i a l'indiferent la legislació vigent (gairebé pitjor que la segona opció). I és que la legislació és tan complexa i té tants mecanismes de teòrica salvaguarda de la legalitat, que, si el funcionari de torn no es motiva, acabem avorrits de demores i buscant dreceres.

He fet aquesta introducció per intentar separar el gra de la palla en un tema espinós que digui un el que digui sempre serà mal interpretat. Excepte els fariseus i demagogs que s'esquincen les vestidures i actuen a l'estil dels telepredicadors, el que normalment fan els que menys haurien.

En el cas Pretòria les noves tecnologies permeten que tots coneguem el sumari, una cosa impensable fins ara. I han saltat a la llum nombroses converses entre els imputats i polítics de divers signe que creen un desassossec monumental i justificat entre la població, més en moments de crisi. Perquè la pudor no es torni insuportable els polítics esmentats haurien d'explicar, sense escudar-se en contubernis, les seves actuacions, com alguns ja estan fent. Però els mitjans hauríem de col·laborar en no estendre les sospites més enllà del que és raonable (ja sé que sempre és subjectiu).

No sóc molt optimista que ni uns ni altres estiguem a l'alçada del repte, però, si més no, hauríem d'intentar-ho. Fer taula rasa pot ser molt catàrtic però no garanteix un futur millor.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH