Sobre el manifest 'El dilema espanyol'

Redacció

Llegeixo amb atenció el manifest signat per un conjunt d'articulistes catalans, on s'afirma que si el TC "no respecta el pacte" en referència a l'Estatut, "la realitat obligarà els catalans a triar entre la involució o la secessió". D'entrada em sorprèn que un bon nombre dels signants són declarats sobiranistes, fa pocs dies alguns van signar demanant una candidatura unitària, i suposo, en bona lògica, que continuaran reivindicant la independència de Catalunya sigui quina sigui la sentència del Constitucional. No entenc per tant què fan signant el manifest. Només des de plantejaments federalistes el manifest té sentit.

Pel que fa al fons del manifest comparteixo el criteri de la constitucionalitat de l'Estatut, i que, per tractar-se d'una llei especial hagi de ser jutjat de forma especial pel TC (en línia amb la proposta del Tripartit i CiU de modificar la llei de l'alt tribunal ) però no coincideixo amb què els referèndums anul·lin automàticament tota possible inconstitucionalitat (per exemple si aprovessin que a Catalunya, o a nivell estatal es legalitza la pena de mort, sense seguir el procediment de reforma de la Constitució).

Comparteixo també la idea de "la plena igualtat del català i castellà, pel que fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya". Però no puc compartir la pràctica política que fa que una porció gens menyspreable de catalans que són castellanoparlants, o que s'expressen millor en aquesta llengua que en català, tinguin limitats de facto seus drets, en no poder accedir a peu d'igualtat als mitjans de comunicació públics. Tampoc comparteixo que al Parlament, que hauria de representar la pluralitat de Catalunya, el castellà sigui una llengua pràcticament proscrita. Si com semblen dir els signants conèixer el castellà és un deure, mentre que conèixer el català no: per què es multa els que no retolen en català i no els que no ho fan en castellà? Són compatibles tots dos deures o un s'imposa a l'altre? No és si més no curiós que alguns dels signants escrigui en mitjans de comunicació en castellà i després defensen que es multi al botiguer que no ha retolat en català però no a l'editor que fa un diari sencer sense presència de català?

Ja sé que els signants són la salsa de totes les amanides a Catalunya, i que, segur, es tenen a si mateixos en alta consideració, (en alguns casos comparteixo la meva consideració intel·lectual cap a ells) però em sembla una petulància excessiva que s'erigeixin per sobre de partits, institucions i la resta dels mortals com els intèrprets de la voluntat popular. Que abans, si us plau, passin per les urnes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH