Cansament

Redacció Catalunyapress

Anàvem de cul ahir els que intentem mantenir informat al personal sobre el que passa. La roda de premsa en Moncloa, anunciada per a mitja tarda, es va ser retardant fins a arribar la nit. Inconvenients de l'ofici. Ja se sap l'afició que tenim els periodistes per amargar la vida a la gent amb les males notícies i com bullen les redaccions quan es barrunta tempesta.

La realitat és que donava exactament igual saber sobre les males noves a les sis que a les nou; la sort estava tirada i perpetrat el mal que ens arribava embolicat en aquest tros de rumor sobre un impost a les grans fortunes similar als bitllets de 500 euros, dels que tothom parla però que ningú ha vist.

Allunyat, com estic, de les urgències que imposa la professió per saber qui va arribar primer al lloc del sinistre, començo a sentir el cansament de donar-li llenya al mono que govern veient com, igual que els ninots "tentetieso", torna on solia sense immutar-se. Mai cap governant va ser tan estomacat, i és que els mitjans semblen monografies. I ells, tan cofois.

Juro solemnement a aquest únic lector que segueix els meus articles, que a partir de demà, parlaré en aquest espai que m'acull de la vida i miracles del cranc, del temps o d'aquesta mossa bella que se'm va creuar ahir en un carrer i que gairebé em costa una lesió en les cervicals per veure l'anvers i el revers d'aquella criatura inoblidable.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH