La caixa i el mossèn

Redacció Catalunyapress

Érem pocs i va parir la burra. La fusió de les caixes catalanes deixarà uns 1.800 empleats, pel cap baix, sense feina. Diuen les autoritats en la matèria que aquesta és la millor manera de garantir el futur d'unes entitats a la deriva des que va esclatar la crisi financera amb la fallida dels bancs nord-americans. Allò va ser degut a les anomenades hipoteques subprime, que aquí directament vam traduir com a escombraries, que també en tenim a dojo a les nostres contrades. I el millor de tot és que, com no podia ser d'una altra manera, la major part de la factura laboral l'acabarem pagant entre tots, perquè es tracta de prejubilacions i baixes incentivades.

Té nassos que als bancs, que van ser els principals responsables d'aquest disbarat, prestant diners a persones que sabien que no els podrien tornar mai de la vida, ara els haguem de treure les castanyes del foc. Almenys, algú haurà après la lliçó, no? Doncs, no ho sembla, perquè el sistema continua sent el mateix que abans. I a més, senyor Corbacho, no havíem quedat que les retallades de plantilla amb càrrec a la Seguretat Social s'havia acabat i que a partir d'ara tots a jubilar-nos quan toca? Després ens estranyem que el pobre mossèn de Sant Miquel de Fluvià, que no el jubilen ni a trets, es despulli en plena missa, deixant bocabadats els seus feligresos.

Antoni Viñas, amb 77 anys a l'esquena, encara llegeix el sermó a tres parròquies, malgrat que tothom al poble diu que l'home ja s'ha guanyat l'Inserso de sobres. Si ja m'ho deia la iaia, que com treballar a la caixa no hi ha res.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH