Més del mateix i la crisi

Redacció

Presentada com a gran exclusiva els darrers dies per una de les cadenes de televisió privades, la nova carta de presos "històrics" d'ETA expulsats per l'organització que ja s'havien pronunciat contra la continuïtat de la violència afegeix un element menor: el reconeixement que cal rescabalar les víctimes i la resta dels afectats pels danys causats. L'espectacularitat del document es deriva de la biografia delictiva dels signants, entre els quals en són més propers i coneguts Rafa Caride, ex membre del Comando Barcelona, i Joseba Urrusolo Sistiaga, que també va deixar records sagnants a Catalunya, després d'escampar-ne arreu d'Espanya.

Si la primera obligació d'un presoner és recuperar la llibertat, i davant la dificultat de fugir, aquest grup i altres de veterans de la garjola intenten complir-la desmarcant-se de l'organització a la qual van pertànyer, a la recerca de l'apropament progressiu a l'alliberament. I per això els hi cal continuar presents als mitjans de comunicació, repetint i ampliant uns missatges que ja han esdevingut habituals.

Al mateix temps, alguns mitjans aprofiten les declaracions i manifests en aquest sentit per presentar-los com a senyal que el govern socialista està tornant a negociar amb ETA. Quelcom que sembla absolutament fals. Que fins i tot el ministre Rubalcaba hagi valorat millor aquest comunicat que els anteriors, i que el basc Jesús Eguiguren sigui una "antena" que capti els moviments de la bandera blanca de part dels dirigents de l'anomenada esquerra abertzale no té res a veure amb un diàleg, i menys amb una negociació, amb els fantasmagòrics líders d'una organització successivament decapitada i afeblida. El que no treu els tocs per a l'esperança de petits senyals i declaracions com el comunicat de referència, o les mesures penitenciàries en favor de personatges com ara Díez Usabiaga i Otegi, entre d'altres.

Mentrestant, el gran problema al País Basc, com arreu, és la crisi. I les mesures per reduir el dèficit. Amb el sistema jurídic de concert econòmic, sembla més difícil aplicar les restriccions a Navarra i a la comunitat autònoma que a la resta de l'Estat, Catalunya inclosa. I a més, el PP, soci de govern del PSC-PSOE, no en vol saber res. El president López i els seus apel?len ara al seny del vell PNB, on molts dels militants de base no en volen ni sentir a parlar d'acords d'aquesta, ni de cap altra mena, amb els socialistes que consideren usurpadors del poder. La més greu de les ferides entre les dues principals forces polítiques del territori es va obrir encara fa massa poc temps, i és fa difícil de preveure quan es podrà tancar.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH