La Diagonal, expressió de les misèries de la política

Redacció Catalunyapress

Tot el relacionat amb la consulta sobre la reforma de la Diagonal és patètic.

1. L'equip de govern ha estat incapaç d'articular un debat sobre les diferents alternatives, tot i que qualsevol persona amb dos dits de sentit comú s'aprecia que la Diagonal és una artèria de Barcelona desaprofitada per al comerç, els ciutadans i el transport públic. La consulta s'ha convocat sense un debat ciutadà previ, s'ha publicitat fatal i s'ha executat pitjor.

2. L'oposició ha preferit jugar a carregar-se la consulta que debatre sobre el fons de la qüestió, tot i haver-la impulsat en el cas d'ERC i CiU. Com sempre han prevalgut els interessos electorals sobre l'interès de la ciutat.

3. L'interès d'ERC per contraposar-la a les consultes independentistes, que tampoc han tingut molt d'èxit en alguna gran ciutat, em sembla rebaixar la importància política de les consultes independentistes. A més en les consultes independentistes ningú, afortunadament, s'ha dedicat a tractar de suplantar identitats.

4. Algun mitjà de comunicació rellevant s'ha dedicat a utilitzar la consulta com una arma més en la seva campanya permanent d'assetjament i enderrocament a l'alcalde.

5. S'han utilitzat arguments insostenibles per atacar la consulta: a) S'ha usat demagògicament la crisi econòmica com a argument contra la reforma, quan és una obra pública a executar dins de diversos anys, Barcelona és la gran ciutat espanyola menys endeutada (770 milions d'euros davant prop de 7.000 milions, és a dir 9 vegades menys que Madrid) i la recuperació econòmica exigeix invertir (no malbaratar). b) S'ha fomentat la suplantació de la personalitat de ciutadans de Barcelona, un delicte, per posar de manifest la vulnerabilitat del sistema.

6. En aquest cas la culpa no li podem atribuir a Madrid.

En definitiva, els líders polítics de l'Ajuntament, si no ho estaven, han quedat en dubte. Jo proposo als partits que es prenguin seriosament la ciutat i que reciclin a alguns polítics sense expectatives de veure complert els seus somnis polítics. Per exemple, que els candidats siguin Tura, Castells, Duran o Carod. El nivell polític del Consistori el notaria per a bé...

Per cert el més digne de la consulta ha estat el comiat de Carles Martí. No és freqüent que un polític accepti les seves responsabilitats sense embuts.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH