PARAPLÈGIC DE L'ENGONAL

Redacció Catalunyapress

M'he quedat "perplèxic i paraplègic de l'engonal" en llegir la notícia que Hisenda li ha retornat una pasta gansa a Julián Muñoz "Pachuli" pel seu IRPF. Entén ara per que volem que Castells se'n vagi a Madrid a fer de Ministre de la cosa? Doncs no ens faran cas i tornarem a trobar-nos en els diaris digitals, que són els bons, informacions tan sagnants com la que ha merescut un cabreig monumental del meu gallec favorit.

--Mira Isidoro, el que fa "la furafollas" de la meva paisana la Salgado. Però com poden passar coses com aquestes. I damunt la meva altra paisana, la dona del Bono, diu que té sis botigues i que se sent orgullosa de ser rica. Amb militants, el proper congrés dels Bilderberg, que se celebra a Sitges, estarà replet de col·legues del Zapatero.

I se'n va anar escales amunt maleint en galaico-portuguès, que aquest baranda meu és dels "lusistes", que no dels oficialment anomenats "normalitzats". Però en justa anàlisi, i sense que pugui escoltar-nos, haig de confessar-los que crec que té raó i que tot el que passa sembla un guió de pel·lícula escrit pels genials Jim Abrahams i els germans Zucker, autors dels diàlegs del esbojarrat "Aterra com puguis". Ahir, quan el barrut de Díaz Ferrán va dir allò que "el país no està per a cap tipus de vaga", el divertit del meu cosí Silvestre va rematar: "El país no està per a cap tipus de vaga ni Marsans tampoc".

O sigui, que ho tenim clar, gairebé tant com la meva amiga la de la escarola, que davant les retallades que s'aveïnen ens ha recordat que cal defensar a la indústria farmacèutica, que, pobreta!, pot desaparèixer i amb ella el 'momio sociovergent'. Només li va faltar dir "salveu al soldat Núñez" que la fisioteràpia pública, sense les seves clíniques, corre greu perill. Hi ha algunes que ni aprenen, ni recuperaran la vergonya, encara que no es vegin a les llistes electorals. Ja m'ho deia un amic de Palamós. És més fàcil que les cloïsses de Carril mutin en escopinyes de 'Barraña', que la Geli tingui sentit comú.

Feliç cap de setmana, i resin-me un pare nostre per la pobra Marujita Díez que, encara que estigui més passada que el Nodo, no es mereix el càncer que li ho han detectat. Posa't bona Marujona, que els rojales sense tu i el Dinio no sabem que parlar...

Miauuuuuuu.....!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH