HUGUET, L'IRRESPONSABLE

Redacció Catalunyapress

Hi ha Consellers que se'ls coneix més pel que parlen que pel que governen. Ahir, Josep Huguet va demostrar la seva absoluta insolvència per formar part de cap govern amb sentit comú després de la seva desafortunada intervenció en la sessió de control en el Parlament. Va dir el líder d'Esquerra Republicana en ser interpel·lat per Convergència sobre la seva fracassada Web turística:

"Ha fallat la plataforma audiovisual perquè el grup contractat no ha respost a les necessitats tècniques. I en podem dir el nom i cognom i el repetiré en públic perquè així la gent sabrà on no ha d'anar: és el grup del Corte Inglés ?diguem ho clar, eh-?".

Doncs diguem-ho, senyor Huguet, diguem-ho. Així aquest periodista diu que aquest grup al que vostè tira al peu dels cavalls ha apostat per Catalunya abans que vostè entrés a cop de poltrona en la política, oferint treball a deu mil catalans i catalanes de forma directa, i a quatre mil més indirectament. A més té en el cor de Barcelona el centre més important per volum de negoci de tot l'Estat. Les seves "Curses Populars" o la seva "Escola de Sardanes", per posar dos exemples molt coneguts formen part del paisatge social del nostre país perquè el gaudin tots nosaltres. Les entitats cíviques i els mitjans de comunicació tenim en la marca El Corte Inglés, un patrocinador generós i solvent que quan hi ha crisi ens ajuda a tirar endavant els nostres projectes encara que aquests siguin insignificants, cosa que vostè no fa, ni tan sols amb els joves creadors que li ofereixen innovacions tecnològiques que han d'exportar a l'estranger perquè els seus més directes col·laboradors ni s'assabenten. El Corte Inglés és a més "la multinacional privada" de la qual podem presumir en qualsevol lloc del món, com ho és l'a 0NCE en l'aspecte social, malgrat que alguns dels seus coreligionaris recolzin el joc il·legal. I miri vostè per on, el pitjor dels gestors que té el Govern de la Generalitat és el que, en un frase que li defineix com "un consumat irresponsable" tracta públicament a una empresa privada que genera riquesa al país com si gaudís de la mateixa solvència de la qual gaudeixen algun dels assessors que envolten a la seva Honorable persona. Ara comprenc per què el President Montilla va trucar als seus contactes internacionals per resoldre el greu problema de NISSAN, i que quan va tancar la famosa cita de Paris, -ho recorda el Senyor Huguet?- li va comunicar sense entrar en més detalls l'assumpte, dient-li que fes la maleta que s'anaven a la capital francesa en un parell d'hores, a entrevistar-se amb "el baranda" de la multinacional nipona, qui per cert, volia anar-se de Catalunya. Gràcies a aquesta i altres situacions de similar factura que em guardo en la memòria, per no treure-li les vergonyes al sol com tant li agrada fer a vostè, segueix de Conseller i ha pogut salvar el seu escàs prestigi polític. Suposo que la Sra. Serna, la Consellera de Treball, s'haurà portat les mans al vap en escoltar el seu discurs parlamentari, s'haurà portat les mans al cap per semblant desvari i li haurà dit alguna cosa per telèfon. I és que com diu el refrany: "aunque la mona se vista de seda, mona se queda", o si ho prefereix, "por la boca muere el pez".

Manuel Fernando González
Editor i Director
direccion@pressdigital.es
direccio@catalunyapress.cat

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH