No, amic, no són dues tardes

Redacció Catalunyapress

A Zapatero li han llegit la cartilla. Finalment ha hagut de ser la Unió Europea la que ha agafat el toro per les banyes i li ha dit allò que el president del Govern no volia escoltar: que per sortir del pou sobren els gestos i falten programes creïbles de control del dèficit. I com que el líder del PSOE s'hi ha passat un any negant la crisi i un altre menystenint-la, ara la tisorada que haurem de pagar entre tots serà molt més greu que si s'hagués plantejat des del principi. No només els funcionaris; també pensionistes i rendes baixes hauran de pagar els plats trencats d'una política econòmica que ha navegat massa temps sense rumb, amb més d'una dotzena de plans anticrisi, que no eren més que pegats per taponar unes vies d'aigua cada cop més grans: tot plegat ha anat minant la credibilitat d'Espanya fins que les sotragades dels mercats financers ens han deixat a un pas de l'abisme. Què esperava Zapatero? Un miracle, que se li aparegués la verge de Fàtima en el rostre d'Elena Salgado? Quan el PP, amb Rodrigo Rato al capdavant del Ministeri d'Economia, va arribar a la Moncloa, una de les primeres mesures de govern va ser la congelació salarial. Impopular, sí, tot el que es vulgui, però necessària per posar ordre als comptes públics i ser admès en el selectiu club de l'euro. És que Zapatero es pensa que la situació llavors era pitjor que la d'ara? O potser de veritat es va creure allò que un dia d'inspiració li va etzibar un company de gabinet, que això de l'economia són dues tardes?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH