Riu sense aigua

Redacció

En les acaballes del Terciari, la Península Ibèrica, que era llosa de pedra horitzontal, es va inclinar cap a occident i allà van anar els rius a buscar l'Atlàntic; només l'Ebre, amb la tradicional caboteria aragonesa, va decidir, contra tot pronòstic, anar a desembocar al Mediterrani.

Va voler ser Ebre Rodriguez Zapatero i anar a la seva, ara a l'Atlàntic ara al Mediterrani, es va envoltar així mateix d'afluents que, en lloc d'aportar-li aigües als seus cabals, es van endur de la llera el que van poder. En el seu incert camí, va voler canviar la història, omplir-la de meandres sense sentit i avui, convertit en pantà, ens té a tots amb l'aigua al coll. En la seva distracció, va arribar a pensar que el Mississippi-Obama, discorria amb ell contra corrent i el gran riu segueix pel seu camí i allà t'apanyis.

Ahir el vaig veure com un bassal dissecat, amb les aigües verdoses i els peixos fugint de les seves aigües escasses de nutrients.

L'home no és un riu, i molt menys l'Ebre, que és cabal poderós, a tot estirar rierol i anar contracorrent se sol pagar car.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH